{"id":4978,"date":"2019-04-25T13:00:49","date_gmt":"2019-04-25T13:00:49","guid":{"rendered":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/?p=4978"},"modified":"2019-06-28T06:16:21","modified_gmt":"2019-06-28T06:16:21","slug":"las-canteras-historia-con-tel-mitologico-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/ca\/2019\/04\/25\/las-canteras-historia-con-tel-mitologico-2\/","title":{"rendered":"LES PEDRERES, HIST\u00d2RIA AMB TEL MITOL\u00d2GIC"},"content":{"rendered":"\n

Les pedreres de mar\u00e8s\nformen part del paisatge costaner d\u2019algunes zones de les Piti\u00fcses. Emparats per\nconfusions i llegendes, aquests espais tenen un alt inter\u00e8s arqueol\u00f2gic\nintr\u00ednsecament relacionat amb la construcci\u00f3 a Formentera i Eivissa.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El projecte \u201cPaisatge\ncultural de Formentera. Estudi de les din\u00e0miques d\u2019explotaci\u00f3 i \u00fas de la pedra\nal llarg de la hist\u00f2ria\u201d, vol esbrinar el funcionament i l\u2019organitzaci\u00f3 de les\npedreres de Formentera des de l\u2019\u00e8poca tardo p\u00fanica.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Text: David Setbetes | Fotografia: <\/em>Pr\u00f3ximo Ferry<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Hi havia una vegada, fa milers\nd\u2019anys, una civilitzaci\u00f3 de palaus fastuosos i de\u00eftats majestuoses que poblava\nles nostres costes. La seva relaci\u00f3 simbi\u00f2tica amb la Mediterr\u00e0nia la va fer\nprosperar fins a aconseguir un desenvolupament comercial, social i art\u00edstic\nsingular en aquelles \u00e8poques llunyanes, per\u00f2 fou tamb\u00e9 aquesta estreta relaci\u00f3\namb la mar la culpable de la seva desaparici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

De la nit al dia,  gegantines onades generades per un fatal moviment tect\u00f2nic van escombrar sense pietat les ciutats i urbs d\u2019aquesta civilitzaci\u00f3, que rest\u00e0 submergida per sempre m\u00e9s sota les aig\u00fces fins \u00e9sser oblidada gaireb\u00e9 per complet. Sols en queden vagues refer\u00e8ncies en alguns tractats hist\u00f2rics datats abans de crist que en mencionaven el seu nom: Atl\u00e0ntis. <\/p>\n\n\n

\n
\n \n Trasmapi Club<\/span>\n <\/span>\n <\/span>\n <\/a>\n <\/div>\n <\/div>\n \n\n\n\n

… i fins aqu\u00ed arriben les\nllegendes i la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

La realitat em duu a la Torre\nde la Gavina un parell d\u2019anys enrere en una excursi\u00f3 d\u2019anada i tornada des de\ncala Saona. En arribar a la torre de vigil\u00e0ncia, em vaig trobar un grupet de\nturistes italians que em van demanar per les piscines \u201cnaturals\u201d que els havien\ndit que hi havia prop d\u2019all\u00ed. Em vaig rascar la barbeta uns segons pensant qu\u00e8\nvoldrien dir i no els vaig saber donar cap resposta ni indicaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Temps despr\u00e9s, i ja amb un millor coneixement del terreny, vaig arribar a la conclusi\u00f3 que les famoses piscines eren els espais buits, a voltes inundats, de les restes de blocs de mar\u00e8s tallat que hi ha a La Punta de sa Pedrera, una zona d\u2019especial encant que no t\u00e9 res de \u201cnatural\u201d, ja que ha estat modelada per l\u2019acci\u00f3 de l\u2019home des de temps immemorials.<\/p>\n\n\n

\n
\n \n IBRed - Fibra \u00d2ptica<\/span>\n <\/span>\n <\/span>\n <\/a>\n <\/div>\n <\/div>\n \n\n\n\n

Paisatge cultural de Formentera<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Justament esbrinar l\u2019origen i\nusos d\u2019aquesta i d\u2019altres explotacions mineres de l\u2019illa \u00e9s el que intenta\ndesentrellar n\u2019Anna Artina, llicenciada en Hist\u00f2ria de l\u2019Art i m\u00e0ster en\nArqueologia Cl\u00e0ssica que dirigeix el projecte \u201cPaisatge cultural de Formentera.\nEstudi de les din\u00e0miques d\u2019explotaci\u00f3 i \u00fas de la pedra al llarg de la\nhist\u00f2ria\u201d, una iniciativa que persegueix esbrinar el funcionament i\nl\u2019organitzaci\u00f3 d\u2019aquestes explotacions de recursos naturals. <\/p>\n\n\n\n

Em comenta n\u2019Anna que coneixem molt b\u00e9 l\u2019evoluci\u00f3 hist\u00f2rica de monuments i ciutats, per\u00f2 ens cal con\u00e8ixer el pas previ; com es construeixen, d\u2019on arriben els materials i quina \u00e9s la seva gesti\u00f3, ja que la recerca de mat\u00e8ries primeres pot influir en la manera d\u2019edificar.<\/p>\n\n\n

\n
\n \n Waital<\/span>\n <\/span>\n <\/span>\n <\/a>\n <\/div>\n <\/div>\n \n\n\n\n

La petjada humana <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Per a obrar els seus refugis,\nels primers pobladors de Formentera feien una recol\u00b7lecci\u00f3 de la mat\u00e8ria;\nsobretot pedra solta i fusta. <\/p>\n\n\n\n

Quan \u00e9sser hum\u00e0 i h\u00e0bitat\nevolucionen \u00e9s quan sorgeix la necessitat d\u2019a\u00efllar-se de la natura i construir\nmillors cases, aix\u00f2 duu a aconseguir materials m\u00e9s bons i iniciar les\nexplotacions a les pedreres. <\/p>\n\n\n\n

Els inicis de les extraccions\nmineres a Formentera daten de finals de l\u2019\u00e8poca p\u00fanica i inicis de la romana,\nque \u00e9s quan comencen a aixecar-se viles agr\u00e0ries i construccions destinades a\nl\u2019extracci\u00f3 de la sal, el recurs m\u00e9s preuat produ\u00eft en aquella \u00e8poca tant a\nFormentera com a la ve\u00efna Eivissa. El comer\u00e7 de la sal implica un augment\nd\u2019activitat i ocupaci\u00f3 del territori i, per tant, un increment de l\u2019\u00fas de\nmaterials de construcci\u00f3 derivats de la pedra.<\/p>\n\n\n\n

Durant l\u2019\u00e8poca de domini\nisl\u00e0mic es produeix una minva en l\u2019activitat a les pedreres, ja que en aquest\nper\u00edode i per derivaci\u00f3 cultural es construeix m\u00e9s emprant l\u2019argila com a\nmaterial base. A partir del segle XIII, amb l\u2019arribada de les tropes catalanes,\ntorna a cr\u00e9ixer l\u2019explotaci\u00f3 de pedreres per a l\u2019edificaci\u00f3 d\u2019obra civil i\nreligiosa. <\/p>\n\n\n\n

El zenit d\u2019aquesta activitat el trobem a partir del segle XVI, amb la construcci\u00f3 de les fortificacions d\u2019Eivissa en forma de murades i torres, i un gran creixement de la poblaci\u00f3 que comporta un augment de l\u2019explotaci\u00f3 de materials.<\/p>\n\n\n

\n
\n \n Isla Bonita - Tu mejor escenario<\/span>\n <\/span>\n <\/span>\n <\/a>\n <\/div>\n <\/div>\n \n\n\n\n

El mar\u00e8s<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Si hi ha un tipus de pedra\ncaracter\u00edstic a les pedreres Piti\u00fcses, aquest \u00e9s el mar\u00e8s, un material\nmodelable i f\u00e0cil de treballar per\u00f2 que alhora i en vetes calcificades per\nl\u2019exposici\u00f3 al sol, resulta una pedra molt resistent. De fet, s\u2019han trobat\nconstruccions romanes, com ara dics de port, fetes amb aquest material i en bon\nestat de conservaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

El mar\u00e8s era, per tant, un\ntipus de pedra abundant, proper, f\u00e0cil d\u2019extreure i treballar i amb bones\nqualitats per a la construcci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Als segles XVIII, XIX i\nprincipis del XX, el creixement i la nova construcci\u00f3 de barris d\u2019Eivissa\nciutat com la Marina, sa Penya o l\u2019Eixample va implicar un augment de\nl\u2019extracci\u00f3 de mar\u00e8s. <\/p>\n\n\n\n

Tot sembla indicar que per q\u00fcestions de proximitat i facilitat de transport per mar, tan sa Pedrera de Cala d\u00b4Hort, a Eivissa, com Punta Pedrera a Formentera, foren els principals punts d\u2019explotaci\u00f3 de recursos per a la construcci\u00f3 de la capital.<\/p>\n\n\n

\n
\n \n Consell Insular - Zona Blava<\/span>\n <\/span>\n <\/span>\n <\/a>\n <\/div>\n <\/div>\n \n\n\n\n

Treballant un negatiu<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Com hem esmentat abans, \u00e9s m\u00e9s\no menys senzill estudiar com es formen les poblacions i els edificis quan hi ha\nla construcci\u00f3. En el cas de les pedreres per\u00f2, el que s\u2019ha fet \u00e9s llevar\nmaterial, i no resulta senzill esbrinar-ne la quantitat sostreta ni els seus\nusos, ja que a les explotacions m\u00e9s antigues les succeeixen posteriors\nextraccions que fan desapar\u00e8ixer les traces arqueol\u00f2giques inicials.<\/p>\n\n\n\n

Per vincular les pedreres amb\n\u00e8poques antigues s\u2019ha de rec\u00f3rrer a la comparativa de materials. \u00c9s a dir,\nanalitzar el mar\u00e8s que trobem a les edificacions i contrastar els resultats\nobtinguts amb les an\u00e0lisis fetes al material de les explotacions. D\u2019aquesta\nmanera, s\u2019aconsegueix saber si la pedra emprada a construccions de diverses\n\u00e8poques t\u00e9 el seu origen a Formentera o b\u00e9 s\u2019havia extret a Eivissa i es pot\ndatar tamb\u00e9 l\u2019antiguitat de l\u2019explotaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

\u00c9s treballar amb all\u00f2 que ja no hi \u00e9s. Tenir el negatiu d\u2019una fotografia i, partint d\u2019aquesta base, saber-ne trobar el positiu i definir els colors originals.<\/p>\n\n\n

\n
\n \n Trasmapi Club<\/span>\n <\/span>\n <\/span>\n <\/a>\n <\/div>\n <\/div>\n \n\n\n\n

Esgotament de la mat\u00e8ria <\/strong><\/p>\n\n\n\n

La fi de l\u2019activitat\nextractiva a sa Pedrera s\u2019esdev\u00e9 a inicis del segle passat. La sobreexplotaci\u00f3\nfa que arribi un punt en qu\u00e8 el material s\u2019acabi, i \u00e9s llavors quan es\nfinalitza l\u2019activitat i el paisatge costaner queda retallat formant els relleus\nque podem apreciar en l\u2019actualitat.<\/p>\n\n\n\n

La m\u00e0gia d\u2019aquests relleus va\nfer que els hippies dels seixanta, segurament influ\u00efts per cert consum moderat\nde subst\u00e0ncies lis\u00e8rgiques, rebategessin l\u2019eivissenca pedrera de Cala d\u00b4Hort\ncom \u201cAtl\u00e0tis\u201d i sorg\u00eds tota una llegenda que relacionava aquesta antiga\nexplotaci\u00f3 de mar\u00e8s amb el mite de la civilitzaci\u00f3 perduda sota les aig\u00fces de\nla nostra mar. <\/p>\n\n\n\n

En tot cas, el projecte endegat per n\u2019Anna Artina amb el suport de Consell de Formentera oferir\u00e0 llum i dades sobre com l\u2019acci\u00f3 humana va ser decisiva per a la formaci\u00f3 d\u2019un paisatge tan singular com el de la Punta de sa Pedrera i d\u2019altres indrets. … i si alguna volta torno a trobar un grupet de turistes cercant piscines \u201cnaturals\u201d prop de la Torre de la Gavina, i he aconseguit millorar el meu angl\u00e8s o xerrar una mica d\u2019itali\u00e0, els podr\u00e9 indicar el parador d\u2019all\u00f2 que busquen i fins i tot explicar-los quina hist\u00f2ria hi ha al darrere d\u2019aquest paratge afortunadament encara no gaire visitat. <\/p>\n\n\n\n

________________________________________________________<\/p>\n\n\n\n

PUBLICITAT<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\"www.proximoferry.com\"<\/a><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Pensant en el proper viatge?
Entra a www.proximoferry.com<\/strong><\/a> i compra el teu
bitllet de ferry per moure’t entre Eivissa i Formentera.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Les pedreres de mar\u00e8s formen part del paisatge costaner d\u2019algunes zones de les Piti\u00fcses. Emparats per confusions i llegendes, aquests espais tenen…<\/span><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":4969,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[39],"tags":[],"class_list":["post-4978","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-proximo-ferry","ca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4978"}],"collection":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4978"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4978\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5077,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4978\/revisions\/5077"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4969"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4978"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4978"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4978"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}