{"id":4710,"date":"2019-01-24T13:00:59","date_gmt":"2019-01-24T13:00:59","guid":{"rendered":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/?p=4710"},"modified":"2019-01-30T15:44:58","modified_gmt":"2019-01-30T15:44:58","slug":"una-historia-de-contrabando-en-las-pitiusas-el-naufragio-del-dos-hermanos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/ca\/2019\/01\/24\/una-historia-de-contrabando-en-las-pitiusas-el-naufragio-del-dos-hermanos\/","title":{"rendered":"UNA HIST\u00d2RIA DE CONTRABAN A LES PITI\u00dcSES: EL NAUFRAGI DEL DOS HERMANOS"},"content":{"rendered":"

Un lla\u00fct negre era una embarcaci\u00f3 que no constava enlloc, no tenia cap paper, ideal pel negoci.<\/strong><\/p>\n

La xarxa teixida pel contraban es basava en la confian\u00e7a, el silenci i l’enriquiment<\/strong><\/p>\n

Text: Josep Rubio | Aquarel\u00b7la: Bonet Ribas<\/em><\/p>\n

Els anys de la postguerra foren anys de rigoroses privacions a tot Espanya, una escassetat agreujada a Formentera i Eivissa per la seva condici\u00f3 de territoris a\u00efllats on encara no hi havia arribat el mann\u00e0 del turisme i pel gran esfor\u00e7 que es requeria per obtenir fruits de la poca terra cultivable. Aquelles mancances impulsaren a alguns illencs a dedicar-se al contraban, un negoci molt lucratiu que inevitablement anava associat a la m\u00e0xima discreci\u00f3 d’aquells que el practicaven. Per aquesta ra\u00f3 moltes de les hist\u00f2ries protagonitzades pels contrabandistes piti\u00fcsos durant la d\u00e8cada dels anys 40 i 50 del segle passat s’han perdut per sempre, a mesura que els seus protagonistes han anat desapareixent.<\/p>\n

\u00c9s el que hauria passat amb les viv\u00e8ncies de Vicent Tur Escandell, de Can Carlos, (1921-2015) descendent directe del repoblador de Formentera Marc Ferrer, si no hagu\u00e9s estat perqu\u00e8 en els darrers mesos de vida, per combatre el tedi en el llit de l’hospital, va satisfer la curiositat del seu n\u00e9t, Vicent Tur Costa, qui al seu torn ha accedit a explicar a Pr\u00f3ximo Ferry una hist\u00f2ria familiar que durant d\u00e8cades s’havia mantingut en secret, la del naufragi del Dos Hermanos.<\/p>\n

El Dos Hermanos era un lla\u00fct negre, \u00e9s a dir, que no estava matriculat ni constava en cap llistat oficial de la marina, una precauci\u00f3 habitual en les barques que es dedicaven al tr\u00e0fic il\u00b7l\u00edcit. Tenia 9 metres d’eslora, estava equipat amb vela llatina i un motor a gasolina d’un pist\u00f3. Era una embarcaci\u00f3 especialment r\u00e0pida, i amb una \u00f2ptima capacitat de c\u00e0rrega, unes caracter\u00edstiques que la feien ideal pel contraban. En Vicent Tur n’encarreg\u00e0 la construcci\u00f3 a Joan de sa Cala, tamb\u00e9 anomenat el Calero, que empr\u00e0 fusta de pins talats pel mateix armador al bosc de ses Clotades, a Formentera. Una mat\u00e8ria primera que fou transportada a Eivissa amb el lla\u00fct Sant Jaume, que feia el servei entre es Cal\u00f3 de Sant Agust\u00ed i Vila. El pal major i les antenes es feren amb un gran pi d’un bosc de Corona, a Eivissa, pel qual Vicent Tur en pag\u00e0 una magn\u00edfica suma per l’\u00e8poca, 25 pessetes. Fou botat el novembre de 1944, per\u00f2 la seva hist\u00f2ria fou tant intensa com breu, va anar a fons el 28 de febrer de 1945.<\/p>\n

En aquells anys de postguerra en Vicent Tur mantenia una estreta relaci\u00f3 amb una fam\u00edlia de Sant Antoni de Portmany, els de can Frit, i junts havien empr\u00e8s diversos negocis de contraban sempre al servei d’alg\u00fa de qui valia m\u00e9s no saber-ne el nom. La pr\u00e0ctica estava tan ben cotitzada que en el primer viatge a Alger, en Vicent ja va poder pagar el Dos Hermanos.<\/p>\n

El negoci s’activava amb un av\u00eds, pel qual s\u2019havia d’equipar el lla\u00fct, reunir la tripulaci\u00f3 i esperar en un lloc assenyalat on l’embarcaci\u00f3 podia romandre resguardada dels cops de la mar i de mirades estranyes. Aquesta espera pr\u00e8via se solia fer a sa Torreta, a s’Espalmador, o darrere de Tagomago, a la cala Sant Vicent. Precisament d’aquest a\u00efllat indret de la costa eivissenca, amb fama d’acollir gent rude i que no s’estava per roman\u00e7os, provenien els dos tripulants que en Vicent, com a armador, tenia contractats: el patr\u00f3, Joan Mar\u00ed, que sempre duia a la cinta una matancera (un punyal amb una fulla afilada d’un pam de llarg), i l’al\u00b7lot de bord, Jaumet de can Cama.<\/p>\n

All\u00e0 quedaven esperant, fins que alg\u00fa de l’extensa xarxa de contactes teixida sobre la base de la confian\u00e7a, el silenci i l’enriquiment, s’ho feia venir b\u00e9 per anar a pescar prop del rac\u00f3 en q\u00fcesti\u00f3. D’aquesta manera podia passar el missatge, ara s\u00ed, amb el lloc, el dia i l’hora exactes per carregar la mercaderia a la costa algeriana i tamb\u00e9 el punt de dest\u00ed.<\/p>\n

En aquest cas a finals de febrer de 1945 partiren de la costa de Sant Antoni rumb a l’\u00c0frica dos lla\u00fcts, el Sant Salvador, amb dos germans de can Frit a bord i el Dos Hermanos, amb els seus tres tripulants.<\/p>\n

La navegaci\u00f3 es feia a vela llatina i el motor es reservava \u00fanicament per les situacions d’emerg\u00e8ncia: per fugir del mal temps i les encalmades o per escapolir-se de la vista dels ‘arrendataris’, com els locals anomenaven a les escasses i lentes embarcacions patrulleres que l’estat destinava al control de duanes.<\/p>\n

Arribats a Alg\u00e8ria, el carregament no es feia en cap port, sin\u00f3 en llocs m\u00e9s discrets. La mem\u00f2ria no ha conservat el nom de la raconada on, amb un llarg pantal\u00e0, s’embarcava la mercaderia de contraban a bord del Dos Hermanos. Aquell era un instant decisiu i les precaucions mai eren poques per evitar algun imprevist que arru\u00efn\u00e9s el negoci i trenqu\u00e9s la confian\u00e7a que s’havia de garantir en tota la cadena del contraban. Per aquest motiu, un cop el lla\u00fct amarrava, es treia el mosquet\u00f3 de bord convenientment carregat i els tripulants vigilaven que una sola persona avanc\u00e9s amb la mercaderia pel pantal\u00e0. Si n’eren dos o m\u00e9s, els tripulants disparaven a l’aire esperant que la companyia es fes enrere. Aquesta era una mesura de seguretat que els contrabandistes empraven per evitar ser sorpresos en minoria, ja que es contava que en alguna ocasi\u00f3 el negoci havia acabat amb els contrabandistes degollats i el lla\u00fct desaparegut.<\/p>\n

Carregada la mercaderia, recanvis de motor, escopetes de ca\u00e7a italianes i sedes i altres teles de gran qualitat, el Sant Salvador i el Dos Hermanos es feren de nou a la mar, el primer cap a Sant Antoni i el segon cap as Portitxol, a Mallorca. Les dues embarcacions navegaren juntes les primeres milles, per\u00f2 aviat el Sant Salvador pos\u00e0 rumb per passar Formentera per l’oest, pel cap de Barbaria i el Dos Hermanos per l’est, per la Mola. Aquella fou l’\u00faltima ocasi\u00f3 que en Vicent vei\u00e9 als seus amics de can Frit. En ple hivern, es va desfermar un temporal de Mestral que va engolir per sempre el Sant Salvador, mentre que el Dos Hermanos va anar capejant la mala mar amb la vela esquin\u00e7ada i el motor en marxa, els quarters ben tancats i els tripulants amarrats a la coberta. El sol estava a punt d’amargar-se i l’amena\u00e7a de la foscor absoluta planava sobre el Dos Hermanos: els tres sabien que l’embat de la mar, a cegues, sense poder solcar les onades, hagu\u00e9s acabat per trabocar el lla\u00fct i que les negres aig\u00fces s’empassessin per sempre en Vicent, en Joan i en Jaumet. Per\u00f2 quan la claror agonitzava, i al capdamunt d’una onada, aparegu\u00e9 l’Urola, un mercant basc al que van fer desesperats senyals de llum i finalment, va rescatar els tres tripulants sans i estalvis a unes 70 milles de la Mola.<\/p>\n

Els n\u00e0ufrags van apujar teles a bord i van demanar perm\u00eds per embarcar algunes escopetes, per\u00f2 en Vicent va preferir deixar que el lla\u00fct an\u00e9s a fons, conscient que seria molt complicat explicar a les autoritats el singular carregament de l’embarcaci\u00f3 aix\u00ed com l’abs\u00e8ncia absoluta de qualsevol documentaci\u00f3.<\/p>\n

Aquell vaixell amb nom de riu va salvar la vida dels tres contrabandistes un fet que en Vicent recordaria anys m\u00e9s tard, quan batej\u00e0 amb el nom d’Urola un bot que encara avui est\u00e0 resguardat a un varador des Pujols. El mercant desembarc\u00e0 als piti\u00fcsos a Alacant, on els tres explicaren que havien estat sorpresos per una tempesta mentre pescaven. Quedaren a disposici\u00f3 de la Capitania Mar\u00edtima, que no els retingu\u00e9 per\u00f2 s\u00ed que els oblig\u00e0 a estar localitzables. Els noms d’en Vicent i de l’al\u00b7lot de bord no constaven en els registres policials, per\u00f2 s\u00ed el del patr\u00f3, en Joan Mar\u00ed, qui tenia una extensa fitxa per haver treballat al servei del m\u00e9s gran de tots els contrabandistes, Joan March, de malnom en Verga.<\/p>\n

Sent conscient de la seva situaci\u00f3, nom\u00e9s tocar terra en Joan advert\u00ed als seus companys que ben aviat desapareixeria i aquella mateixa nit prengu\u00e9 un avi\u00f3 amb dest\u00ed a Mallorca.<\/p>\n

Al cap de poques setmanes en Vicent i en Jaumet tornaren a Formentera i Eivissa respectivament, havent fet negoci amb el contraban per\u00f2 tamb\u00e9 havent tastat de molt a prop els perills inherents en l’ofici. En Vicent que llavors tenia dos fills petits i un terreny acabat de comprar amb els guanys del contraban, es dedic\u00e0 de llavors en\u00e7\u00e0 a la finca i tamb\u00e9 torn\u00e0 a la mar, per\u00f2 fent feina a la Naviliera Mallorquina.<\/p>\n

El patr\u00f3, en Joan Mar\u00ed, segu\u00ed en el negoci i anys m\u00e9s tard, simplement va desapar\u00e8ixer, potser engolit per la mar, com els de can Frit, potser empresonat qui sap a on… El cas \u00e9s que als anys vuitanta del segle passat, un amic d’en Vicent va anar de visita a Alger i quan es trobava en un llogaret costaner, va distingir un home que, malgrat anar vestit com els locals, tenia un posat i unes faccions que li resultaven extremadament familiars i quan el va cridar pel seu nom, es va girar instintivament per\u00f2 de seguit va fer mitja volta i va partir, caminant sense mirar enrere.<\/p>\n

Per saber-ne m\u00e9s: Entrevista de R\u00e0dio Illa a Vicent Tur, n\u00e9t del protagonista.<\/a><\/p>\n

________________________________________________________<\/p>\n

PUBLICITAT<\/strong><\/p>\n

\"www.proximoferry.com\"<\/a><\/p>\n

Pensant en el proper viatge?
\nEntra\u00a0a\u00a0www.proximoferry.com<\/b><\/a>\u00a0i compra el teu
\nbitllet de ferry per moure’t entre\u00a0Eivissa i Formentera.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Un lla\u00fct negre era una embarcaci\u00f3 que no constava enlloc, no tenia cap paper, ideal pel negoci. La xarxa teixida pel contraban…<\/span><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":4708,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[37],"tags":[],"class_list":["post-4710","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-historia","ca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4710"}],"collection":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4710"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4710\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4728,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4710\/revisions\/4728"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4708"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4710"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4710"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4710"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}