{"id":4704,"date":"2019-01-10T13:00:40","date_gmt":"2019-01-10T13:00:40","guid":{"rendered":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/?p=4704"},"modified":"2018-12-17T17:47:06","modified_gmt":"2018-12-17T17:47:06","slug":"la-pesca-con-dinamita-en-formentera","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/ca\/2019\/01\/10\/la-pesca-con-dinamita-en-formentera\/","title":{"rendered":"LA PESCA AMB DINAMITA A FORMENTERA"},"content":{"rendered":"

La pesca \u2018de coet\u2019 va ser una pr\u00e0ctica molt estesa fins a l’arribada del turismo.<\/strong><\/p>\n

El peix pescat amb explosius no presentava cap senyal distintiu ni per l’aparen\u00e7a ni pel gust.<\/strong><\/p>\n

Text: Josep Rubio | Fotografia: Pr\u00f3ximo Ferry<\/em><\/p>\n

Fins a la irrupci\u00f3 de l’economia tur\u00edstica, amb certa discreci\u00f3 per\u00f2 amb gran assidu\u00eftat, a Formentera i Eivissa es va practicar la pesca amb dinamita, coneguda com a ‘pesca de coet’. Ha estat i \u00e9s una pr\u00e0ctica prohibida, altament destructiva i indiscriminada que a m\u00e9s, podia ser molt perillosa pels pescadors, tot i que no hi faltaven voluntaris donats els seus temptadors beneficis.<\/p>\n

Explica en Joan Mayans Mayans, Juanito de can Pep Xomeu, de 81 anys, que en 45 anys de pescador professional mai ha tirat dinamita, perqu\u00e8 considera que era una pr\u00e0ctica massa arriscada i coneixia personalment casos d\u2019homes que havien perdut una m\u00e0 o un ull en un accident. Ara b\u00e9, en l’\u00e8poca en qu\u00e8 en Juanito acompanyava al seu pare, Joan Mayans Escandell, des dels 7 anys fins a la vintena, s\u00ed que havia anat a \u2018pescar de coet\u2019.<\/p>\n

Tot i que la dinamita es podia utilitzar per treure de la mar peixos ben diversos, com gerrets, d\u00e9ntols, moixons, c\u00edrvies o anfossos, ell recorda que amb son pare el m\u00e9s habitual era anar a pescar salpes que despr\u00e9s aprofitaria com esquer. A m\u00e9s, segons ell, les esques fetes amb salpa morta amb c\u00e0rregues explosives funcionaven “el doble de b\u00e9” que les salpes capturades vives amb una xarxa.<\/p>\n

“No calia anar molt lluny” aix\u00ed que no empraven el lla\u00fct, sin\u00f3 que partien de S’Estufador amb un bot a rems, que era m\u00e9s maniobrable. Abans de res, calaven foc a l’extrem d’una corda d’espart que cremaria lentament durant quatre o cinc hores i facilitaria la tasca d\u2019encendre la metxa de l\u2019explosiu, quan arrib\u00e9s el moment. Es tractava de cordes velles i malmeses que ja no servien en els molins de vent i a les que els pescadors donaven una segona utilitat.<\/p>\n

Un cop arribats a la pesquera, col\u00b7locaven un visor de vidre a flor d’aigua per localitzar la mola de salpes. Explica en Juanito que per no matar-ne massa, amb “mig coet” n’hi havia prou. Tamb\u00e9 recorda que una vegada, anant a pescar amb un amic, tiraren, sota el far de la Mola, una c\u00e0rrega sencera a un banc de salpes i ompliren la xalana amb m\u00e9s de 200 quilos de peix.<\/p>\n

A m\u00e9s de calcular la quantitat de c\u00e0rrega explosiva segons el tipus i la quantitat de peix que es volia agafar, tamb\u00e9 calia ser molt prec\u00eds amb la llargada de la metxa del \u2018coet\u2019. Si aquesta era massa llarga, la dinamita queia a fons i no afectava la mola de peixos. Si es volien pescar peixos r\u00e0pids, com els d\u00e9ntols, calia emprar una metxa molt curta, cosa que multiplicava el risc. En Juanito mai pat\u00ed cap accident per\u00f2 recorda amb cert esglai haver vist com es tiraven c\u00e0rregues que explotaven abans de tocar l’aigua.<\/p>\n

La metxa, engomada per permetre que crem\u00e9s sota l’aigua, s’encenia amb el contacte amb la corda d’espart i l’espurna corria fins al detonador (el “pit\u00f3”) que provocava l’explosi\u00f3 de la dinamita. La c\u00e0rrega es tirava a una certa dist\u00e0ncia de l\u2019embarcaci\u00f3, “almenys uns cinc metres” i a vegades la primera deflagraci\u00f3 servia per matar o estabornir moles de peix petit que atreia el peix m\u00e9s gros, com els anfossos, i llavors es provocava una segona explosi\u00f3. El peix, que quedava flotant a la superf\u00edcie, es recollia amb un gambaner fet d’una branca llarga de savina, al qual s’afegia una xarxa de fil de c\u00e0nem.<\/p>\n

En Juanito assegura que el peix mort amb explosius no presentava cap senyal distintiu, quedava intacte, ni tampoc se li apreciava cap sabor caracter\u00edstic, si b\u00e9 recorda que corria la veu que una atipada de “salpes mortes de coet provocava mal de cap i si era per sopar, malsons a la nit”, tot i que ell, que n’havia menjat moltes, mai va patir aquests inconvenients.<\/p>\n

Sobre l’origen de la dinamita, en Juanito assegura que son pare l\u2019aconseguia d’Eivissa, “potser d’alguna pedrera”, per\u00f2 no en recorda m\u00e9s detalls. De fet, el pintor Antoni Taul\u00e9, que durant un breu per\u00edode, entre 1971 i 1972, exerc\u00ed d’arquitecte t\u00e8cnic a Formentera, afirma que en realitzar les detonacions per l’obra d’un complex tur\u00edstic al peu de la Mola, un pescador li havia proposat, discretament, comprar-li alguns cartutxos de dinamita.<\/p>\n

L’any 2007, els investigadors Vicent Ferrer i Raquel Guasch recolliren, en el seu estudi ‘Ecotopon\u00edmia de les v\u00e9ndes orientals de Formentera’, el testimoni de Francesc Mayans Mayans. En ‘Xicu Teuet’ explic\u00e0 que “la dinamita [per pescar] s’adquiria a Eivissa, a can Patricio (…) armeria del barri de la Marina de Vila que s’anunciava com a “expendidur\u00eda oficial de explosivos”, en capses d’uns 5 quilos i mig que costaven entre 40 i 50 pessetes”. En una ocasi\u00f3, l\u2019home “an\u00e0 a comprar-ne i va veure que a la botiga hi havia agents de l’autoritat. Quan li preguntaren qu\u00e8 volia, va dir, per dissimular, que necessitava hams i fil. El botiguer, que ja el coneixia (…), li va dir que si tenia altres coses a fer per Vila que les an\u00e9s fent, que ell ja li portaria els hams i el fil a la barca, a l’hora que aquesta sort\u00eds. Al moment d’embarcar-se el venedor li va dur a la barca la dinamita que necessitava”.<\/p>\n

En Juanito afirma que “la Gu\u00e0rdia Civil ja sabia qui pescava de coet”, per\u00f2 ells eren prou h\u00e0bils per no deixar-se encal\u00e7ar, per\u00f2 a prop s\u00ed que ho van estar una vegada. Un dia “alg\u00fa va denunciar al pap\u00e0” i els agents anaren directes a can Pep Xomeu i rebuscaren per tota la casa una prova que l\u2019incrimin\u00e9s. Els gu\u00e0rdies van tenir tan poc olfacte que se n’anaren de buit i no advertiren un quadre que no descansava vertical, com la paret on era penjat, sin\u00f3 que estava inclinat, perqu\u00e8 al seu darrere, “el pap\u00e0 tenia amagada una bona reserva de cartutxos”.<\/p>\n

________________________________________________________<\/p>\n

PUBLICITAT<\/strong><\/p>\n

\"www.proximoferry.com\"<\/a><\/p>\n

Pensant en el proper viatge?
\nEntra\u00a0a\u00a0www.proximoferry.com<\/b><\/a>\u00a0i compra el teu
\nbitllet de ferry per moure’t entre\u00a0Eivissa i Formentera.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La pesca \u2018de coet\u2019 va ser una pr\u00e0ctica molt estesa fins a l’arribada del turismo. El peix pescat amb explosius no presentava…<\/span><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":4703,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[39],"tags":[],"class_list":["post-4704","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-proximo-ferry","ca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4704"}],"collection":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4704"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4704\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4705,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4704\/revisions\/4705"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4703"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4704"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4704"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4704"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}