{"id":4692,"date":"2018-12-20T13:00:49","date_gmt":"2018-12-20T13:00:49","guid":{"rendered":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/?p=4692"},"modified":"2018-12-17T15:29:36","modified_gmt":"2018-12-17T15:29:36","slug":"recordando-la-navidad-payesa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/ca\/2018\/12\/20\/recordando-la-navidad-payesa\/","title":{"rendered":"RECORDANT EL NADAL PAG\u00c8S"},"content":{"rendered":"

La nit de Nadal ning\u00fa quedava a casa i els joves anaven als caf\u00e8s a beure, glossar i fer ucs.<\/strong><\/p>\n

Les cantades a cases particulars solien anar acompanyades d’una rifa en qu\u00e8 el premi era una cuixa de bestiar.<\/strong><\/p>\n

Text: Josep Rubio | Fotografia: Pr\u00f3ximo Ferry<\/em><\/p>\n

No fa tants anys a Formentera, quan s’apropava Nadal, era t\u00edpic visitar ca ses Monges, a Sant Francesc, per veure com les religioses havien recreat el pessebre, en una \u00e8poca en qu\u00e8 els formenterers no tenien el costum de fer-ne a casa seva. Abans de la irrupci\u00f3 del turisme i de l’economia de mercat, quan arribaven aquestes dates tan esperades, els illencs s’afanyaven a anar al bosc per collir un pinet\u00f3 o un brull de savina, explica en Pep Ferrer, de ca n’Andreu, per decorar-lo amb pinyetes pintades de colors i emprar-lo com a arbre nadalenc.<\/p>\n

A la tert\u00falia de savis de R\u00e0dio Illa, en Pep i na Rita Costa, de can Constantino, rememoren que, durant aquestes celebracions era tradici\u00f3, al vespre, anar a ballar a la Fonda Pepe, a Sant Ferran, o a la Fonda Plat\u00e9, a Sant Francesc, amb els boleros i pasdobles que emetien els toca discos que es feien funcionar tot girant una maneta.<\/p>\n

El \u2018dissabte de Nadal\u2019, el dia 24 de desembre, una vegada enllestits els preparatius pel dinar de l\u2019endem\u00e0, se servia un bon berenar per no patir gana durant les Matines, i sortint de l’esgl\u00e9sia, diu na Rita, tota la fam\u00edlia es dirigia a la Fonda Pepe, a menjar torr\u00f3 dur, tou o de fruites, i fer-lo baixar amb un poc de moscatell, perqu\u00e8 de cava, encara no n\u2019havien sentit a parlar. Aquella nit tan assenyalada, pocs eren els que quedaven a casa, recorda en Pep, i els joves que no eren d’anar a missa, solien acudir als caf\u00e8s a beure, glossar i fer ucs.<\/p>\n

Quan tothom tornava a casa, all\u00e0 esperava un potent bullit per abans d\u2019enllitar-se. Un caldo que contenia la carassa del porc, \u00e9s a dir, la cara de l\u2019animal amb orelles i furga incloses, a m\u00e9s d\u2019ossos, altres peces de carn de gorr\u00ed, sobrassada, botifarra i pollastre. Un brou molt nutritiu que tamb\u00e9 s’emprava per fer la salsa de Nadal, les postres t\u00edpiques d\u2019aquestes dates que havien de durar totes les festes i per anar b\u00e9, s’acabarien sucant-hi pa el dia de Reis. Encara avui na Rita i en Pep parlen amb delit que aquella carn utilitzada per fer el brou s’aprofitaria per ser servida freda a la taula, com a complement, amb les seves xuies i ossos recoberts de gelatina, durant tots els \u00e0pats nadalencs.<\/p>\n

Despr\u00e9s d\u2019una nit tan agitada, el dia de Nadal comen\u00e7ava tard, gratificant els animals de feina de la casa tot alimentant-los amb llesques de pa. Era una jornada de festa i reuni\u00f3 familiar en qu\u00e8 es feia un arr\u00f2s amb el gall m\u00e9s gros del corral i en algunes cases, com la de na Rita, s’hi afegia carn de porc. La reuni\u00f3 familiar s’allargava i els formenterers no sortien de casa fins ben tard, quan el costum era acudir al poble a alguna tirada de galls, una mena de \u2018bitlles pageses\u2019. Si es tractava de Sant Francesc, se solia fer al carrer\u00f3 de can Carlos, l’actual carrer d’Isidor Macabich, i sempre sobre terra, perqu\u00e8 a l’illa no hi havia encara cap via asfaltada. A Sant Ferran es feia a l’antic camp de futbol o a can Xico Campanitx.<\/p>\n

El dia 26 de desembre, el \u2018dia de la mitjana festa\u2019, se celebrava ball, el que avui dir\u00edem ball pag\u00e8s, a la torre del Pi des Catal\u00e0, en una esplanada prop d’on actualment hi ha el restaurant Sa Platgeta. Tamb\u00e9 se solien fer cantades, aquell dia o durant les festes nadalenques, a cases particulars on hi podien anar fins a 40 o 50 persones. La trobada, per raons meteorol\u00f2giques \u00f2bvies, es feia a l’interior de l’habitatge i per encabir aquesta gentada se solien muntar bancs amb taulons recolzats en una cadira a cada extrem. En aquestes cites, la fam\u00edlia de la casa oferia xocolata i bunyols i pels cantadors, tamb\u00e9 corria el porr\u00f3 amb vi i alguna copeta d’an\u00eds o moscatell. Per compensar la mol\u00e8stia de l’organitzaci\u00f3 i la despesa, l’amo muntava una rifa pels assistents, que hi participaven pagant alguna pesseta. El sorteig es feia amb dues baralles de cartes, una pels participants i l’altre per seleccionar la carta premiada. El guanyador s’emportava dol\u00e7os o una cuixa de bestiar.<\/p>\n

Els regals, que avui s\u00f3n tan centrals en les festes nadalenques, eren en aquells temps simples barquets o camions de joguina, nines de drap o cavallets de cart\u00f3 i es feien esperar molt, fins a Reis. Cada infant tenia bona cura de deixar les espardenyes a la finestra la nit abans del dia de Reis i al costat, unes faves pels cavalls de ses Majestats d’Orient, perqu\u00e8 es veu que en aquella \u00e8poca Melcior, Gaspar i Baltasar no muntaven en camell. De fet, rememora en Pep, la cavalcada no es feia la tarda o la nit del dia 5 de gener, com actualment, sin\u00f3 el dia 6 de gener. N’hi havia una per cada poble i mai hi faltava el betum o el carb\u00f3 per pintar a Baltasar.<\/p>\n

________________________________________________________<\/p>\n

PUBLICITAT<\/strong><\/p>\n

\"www.proximoferry.com\"<\/a><\/p>\n

Pensant en el pr\u00f3per viatge?
\nEntra\u00a0a\u00a0www.proximoferry.com<\/b><\/a>\u00a0i compra el teu
\nbitllet de ferry per moure’t entre\u00a0Eivissa i Formentera.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La nit de Nadal ning\u00fa quedava a casa i els joves anaven als caf\u00e8s a beure, glossar i fer ucs. Les cantades…<\/span><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":4690,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[39],"tags":[],"class_list":["post-4692","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-proximo-ferry","ca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4692"}],"collection":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4692"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4692\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4693,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4692\/revisions\/4693"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4690"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4692"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4692"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4692"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}