{"id":4671,"date":"2018-12-13T13:00:23","date_gmt":"2018-12-13T13:00:23","guid":{"rendered":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/?p=4671"},"modified":"2018-11-19T15:24:05","modified_gmt":"2018-11-19T15:24:05","slug":"joan-torres-mirando-las-olas-con-amor","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/ca\/2018\/12\/13\/joan-torres-mirando-las-olas-con-amor\/","title":{"rendered":"JOAN TORRES. MIRANT LES ONADES AMB AMOR"},"content":{"rendered":"

Acabat de jubilar, el Capit\u00e0 rememora gaireb\u00e9 quatre d\u00e8cades de feina a la mar.<\/strong><\/p>\n

De petit passejava pel moll i s’amarava de l’olor de mar que feia el pailebot de son pare.<\/strong><\/p>\n

Text: Josep Rubio | Fotografia: Joan Torres<\/em><\/p>\n

Despr\u00e9s de 38 anys embarcat i dedicat a la seva passi\u00f3, Joan Torres Mayans (Barcelona, 1959) abra\u00e7a amb ganes la retirada de la navegaci\u00f3 professional i l’estada permanent en terra ferma, al costat dels seus. Molt abans de navegar per les aig\u00fces de mig m\u00f3n, aquest Capit\u00e0 de la Marina Mercant solia passejar de la m\u00e0 del seu pare, Txomeu des Cal\u00f3, pel port de Barcelona, ciutat on visqu\u00e9 fins als 7 anys. Avui recorda aquella m\u00e0 forta i aspre, rematada amb un tatuatge mal fet, com els que abans llu\u00efen els mariners, d’una \u00e0ncora. El petit Joan caminava pels atrafegats molls fins a arribar on era amarrat el vaixell que son pare manava, el pailebot de tres pals ‘Berta Costa’. Fou l’\u00faltim constru\u00eft a les drassanes d’Eivissa i en la seva coberta, aquell nen, fill i n\u00e9t de mariners, es reconfortava amb la flaire de la fusta i els caps humits.<\/p>\n

L’emoci\u00f3 de contemplar la mar i l’\u00e0nsia per navegar-ne els horitzons el farien devorar p\u00e0gines de Verne, London i Stevenson, fins que l’any 1977 ingress\u00e0 a la Facultat de N\u00e0utica de Barcelona. Tres anys m\u00e9s tard viuria l’esperat primer embarcament, amb dest\u00ed a la ciutat eg\u00edpcia d’Alexandria. Com a alumne i despr\u00e9s com a oficial, durant els 80 comen\u00e7\u00e0 a navegar a bord de grans vaixells de c\u00e0rrega amb els quals an\u00e0 superant les fites per les quals batega tot cor mariner: primer viatge a Am\u00e8rica, creuar l’equador, con\u00e8ixer \u00c0frica i el Carib… Eren altres temps, quan es navegava amb m\u00ednima tecnologia, el radar nom\u00e9s s’emprava en situacions de boira i els coneixements astron\u00f2mics eren imprescindibles per tra\u00e7ar el rumb. De fet, en Joan assenyala que tot i que avui molts vaixells ja no disposen d’eines que no siguin digitals, ser\u00e0 per alguna cosa que la marina de guerra m\u00e9s poderosa del planeta, la dels Estats Units, no ha renunciat a disposar dels recursos anal\u00f2gics per a la navegaci\u00f3.<\/p>\n

Eren anys en qu\u00e8 se succe\u00efen els mesos a bord sense tornar a casa, internet encara no havia irromput en el m\u00f3n de les comunicacions i aquestes eren ben escasses. Escoltar els resultats del seu estimat Bar\u00e7a per R\u00e0dio Exterior de Espa\u00f1a era ja tot un vincle que li recordava alguna cosa pareguda al caliu de casa. Quan a l’agost tornava, els amics quedaven estupefactes quan en Joan preguntava com havien passat el Nadal. Ell experimentava la secular desconnexi\u00f3 de la vida del mariner, err\u00e0tica exist\u00e8ncia marcada pels destins que decideixen els armadors i condicionada per la meteorologia, la responsabilitat de bord i la conviv\u00e8ncia constant amb la tripulaci\u00f3. I tamb\u00e9 moments que queden per sempre, gu\u00e0rdies de nit amb bon temps, cel fulgent d’estrelles, caf\u00e8 calent en m\u00e0, Pink Floyd a l’altaveu i la proa 200 metres per davant rompent l’Atl\u00e0ntic.<\/p>\n

Per\u00f2 el temps no sempre acompanya, i en Joan reconeix que despr\u00e9s de dies sense que aturi la tempesta, dormint amb l’armilla salvavides sota el matal\u00e0s perqu\u00e8 el llit falqui el cos contra la paret i no caigui a terra, esperant una millora en les previsions que mai arriba, \u00e9s f\u00e0cil enervar-se i que la relaci\u00f3 amb la tripulaci\u00f3 se n’acabi ressentint. A m\u00e9s del temps afable, indica en Joan, comptar amb un bon cuiner, ajuda a fomentar el bon ambient a bord i tamb\u00e9 \u00e9s part essencial de la feina de capit\u00e0 escollir b\u00e9 quan s’ha de ser m\u00e9s sociable o m\u00e9s autoritari. Per exemple, en cas d’un naufragi, cal ser en un primer moment autoritari i decidit, i ja en una segona fase, a bord del bot salvavides, conv\u00e9 ser m\u00e9s sociable no sigui cas que, amb tanta autoritat, els mariners concloguin que sobres al bot.<\/p>\n

En Joan no ha perdut mai un vaixell, per\u00f2 a prop s\u00ed que hi ha estat. Una matinada de l’any 1994, navegant amb el ‘Volc\u00e1n de Tinache’ entre Vilanova i Eivissa, ell era al pont en plena gu\u00e0rdia quan de sobte, saltaren totes les alarmes, s’apagaren els llums i contempl\u00e0 una potent flamerada que emergia de la proa. El violent incendi afect\u00e0 la sala de m\u00e0quines, per\u00f2 tancant els compartiments es pogu\u00e9 evitar que el foc arrib\u00e9s a la c\u00e0rrega i finalment fou controlat. Quedaren sense motor, a la deriva, i al cap de 12 hores un remolcador els transport\u00e0 fins a Barcelona. Encara recorda al cap de m\u00e0quines que puj\u00e0 al pont, amb els cabells rostits, tenyit de negre i fent una solemne promesa que incompliria: “Mira Joan, d’aquesta, deixo de navegar”.<\/p>\n

Aquesta experi\u00e8ncia li f\u00e9u rememorar la nit del 30 de desembre de 1985, quan tornant de Togo cap a Huelva, va rebre l’av\u00eds d’emerg\u00e8ncia de l”African’, un vaixell de c\u00e0rrega filip\u00ed de 120 metres d’eslora i 5.000 tones. Al nord de les Can\u00e0ries, en Joan va contemplar com la proa del buc es clavava a la mar, els tripulants l’evacuaven a corre cuita i, pocs minuts despr\u00e9s, s’escorava i desapareixia succionat per les negres aig\u00fces. En q\u00fcesti\u00f3 d\u2019instants, emergiren tota mena d’objectes flotants, vestigis desmembrats del vaixell, ja en caiguda lliure cap al llit mar\u00ed on encara descansa. Unes quatre hores van trigar a localitzar a la tripulaci\u00f3, que s’havia dispersat pels voltants a bord de dos bots i que finalment fou rescatada al complet. D’aquella nit en conserva l’armilla salvavides que el capit\u00e0 filip\u00ed li regal\u00e0.<\/p>\n

A mitjans dels 90 torn\u00e0 a casa i exerc\u00ed de capit\u00e0 del ferry ‘Ibiza’ d’Umafisa, un vaixell que revolucionaria el transport de c\u00e0rrega i vehicles a les Piti\u00fcses, que fins llavors s’havia fet amb la barca de fusta ‘Joven Dolores’. El 1995 fitx\u00e0 per Trasmapi, naviliera on ha treballat fins a la seva jubilaci\u00f3, 23 anys m\u00e9s tard, i amb la qual ha navegat milers de vegades entre Formentera i Eivissa, una ruta en qu\u00e8 el pitjor enemic \u00e9s la rutina, assegura.<\/p>\n

Despr\u00e9s de tantes milles navegades a l’altra banda de m\u00f3n, per ell, poder tornar a casa cada dia, conversar amb la parella, veure els seus dos fills, ni que sigui de nits, quan ja dormen, o de matinada, quan encara no s’han despertat, no t\u00e9 preu.<\/p>\n

Ara en Joan viu a tocar del mollet des Cal\u00f3 de Sant Agust\u00ed, en la casa m\u00e9s antiga del poble, a poca dist\u00e0ncia d’on es va perdre el seu avi el 27 de gener de 1917. Aquell dia en Joan des Cal\u00f3 sort\u00ed a pescar a bord del seu lla\u00fct, el ‘Virgen del Pilar,’ acompanyat d’un familiar, en Pep Barber. Entre la punta de la Fernanda i Sa Cala, els va sorprendre un cap de fibl\u00f3 que va fer trabocar l’embarcaci\u00f3. Es pogueren recuperar els cossos, que seguint un antic costum mariner, reberen sepultura a la costa.<\/p>\n

Avui contempla aquestes onades que ell i els de la seva estirp tantes vegades han solcat, a vegades amb el cor encongit. Ell ha apr\u00e8s que no s’ha de rebutjar la por. La por evita que siguis temerari, afirma, perqu\u00e8 la mar no \u00e9s tra\u00efdora per\u00f2 s\u00ed implacable. Els dies en qu\u00e8 la mar esclata contra els varadors, pot recordar els anys en qu\u00e8 navegava per la costa atl\u00e0ntica dels Estats Units, turmentat per tempestes que duraven una setmana, quan semblava que la mar engoliria el vaixell a cada andanada i ell, des del pont, s’aferrava a les paraules que son pare li havia ensenyat: “Has de mirar les onades amb amor”.<\/p>\n

________________________________________________________<\/p>\n

PUBLICITAT<\/strong><\/p>\n

\"www.proximoferry.com\"<\/a><\/p>\n

Pensant en el proper viatge?
\nEntra a\u00a0www.proximoferry.com<\/b><\/a>\u00a0i compra el teu
\nbitllet de ferry per moure’t entre\u00a0Eivissa i Formentera.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Acabat de jubilar, el Capit\u00e0 rememora gaireb\u00e9 quatre d\u00e8cades de feina a la mar. De petit passejava pel moll i s’amarava de…<\/span><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":4676,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[39],"tags":[],"class_list":["post-4671","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-proximo-ferry","ca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4671"}],"collection":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4671"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4671\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4673,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4671\/revisions\/4673"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4676"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4671"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4671"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4671"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}