{"id":4652,"date":"2018-11-29T13:00:46","date_gmt":"2018-11-29T13:00:46","guid":{"rendered":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/?p=4652"},"modified":"2018-11-19T12:36:02","modified_gmt":"2018-11-19T12:36:02","slug":"los-perros-no-cazan-cazan-los-aires","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/ca\/2018\/11\/29\/los-perros-no-cazan-cazan-los-aires\/","title":{"rendered":"“ELS CANS NO CACEN, CACEN ELS AIRES”"},"content":{"rendered":"

Una jornada de ca\u00e7a de conill amb ca eivissenc pels boscos del vedat de Porto-sal\u00e8<\/strong><\/p>\n

Caminem de cara al vent, un Ponent suau, un aire sec que ajuda als cans a seguir rastres.<\/strong><\/p>\n

Text: Josep Rubio | Fotografia: Pepo Rubio<\/em><\/p>\n

Encara no veiem despuntar el sol per\u00f2 ja clareja als boscos propers a Cala Saona. Es preparen per anar a ca\u00e7ar conills amb ca eivissenc el secretari del vedat de Porto-sal\u00e8, Mariano Castell\u00f3, i el seu pare de 82 anys, Paco de s’Hereu, cada un ocupa una m\u00e0 sostenint un bast\u00f3 de considerable longitud, gaireb\u00e9 els hi arriba al pit. Al seu voltant, pul\u00b7lulen nerviosos sis quissones i un ca, animals fibrats, entre els 18 i els 22 quilos i de poc m\u00e9s de mig metre d’al\u00e7ada, amb un cap estret, potes llargues, costelles marcades i amb p\u00e8l curt estampat amb taques de color blanc i roig, o blanc i lleonat. A falta de proves concretes, les conjectures m\u00e9s acceptades sobre l’arribada a les Piti\u00fcses d’aquesta ra\u00e7a reconeguda com a aut\u00f2ctona de les Illes Balears apunten que deriva dels cans portats pels fenicis des d’Egipte, fa uns 2600 anys.<\/p>\n

El vedat de Porto-sal\u00e8 \u00e9s un dels cinc que existeixen a Formentera, juntament amb el des Cap, ses Clotades, can Geroni i la Mola. Fou fundat l’any 1991 i t\u00e9 40 socis, dels quals la majoria cacen amb escopeta i ca de mostra, per\u00f2 una desena segueixen practicant la ca\u00e7a ancestral de les Piti\u00fcses, sense arma i amb ca eivissenc. Ens endinsem al vedat, que t\u00e9 una superf\u00edcie forestal i arbustiva d’unes 500 hect\u00e0rees. En Paco de s’Hereu es troba en el seu element, tot d’una s’ha llevat 30 anys de sobre, es mou suaument, amb sobrietat i decisi\u00f3, entre pins, savines i planta baixa: mata, ginebre, cepells, roman\u00ed i farigola que al nostre pas desprenen els seus aromes. Sovint s’atura i observa, concentrat, mut. Els cans s’han dispersat al nostre voltant i s’ha d’estar molt atent per veure’ls passar com llamps entre la vegetaci\u00f3 i ell, de tant en tant, emet alguna ordre: “shhh” i tamb\u00e9 xiula. Per ca\u00e7ar, explica en Mariano, “aprenen m\u00e9s de pressa les femelles, que es despisten menys, per\u00f2 quan un ca surt bo, \u00e9s molt bo” i afegeix que, en les colles de cans, com “en els galliners, m\u00e9s d’un mascle, causa problemes”.<\/p>\n

El ca eivissenc nom\u00e9s glepa quan descobreix el conill i de sobte, de molt lluny, se sent com un de la colla lladra breument. L’octogenari aclareix: “\u00c9s na Florita, que ja n’ha olorat un”. Al cap de poc s’escolta m\u00e9s remor de cans i silenci: “Ja el tenen”. I en un instant apareix na Blanca amb un conill encara viu entre les barres, que entrega a l’amo. Mentre el pare agafa el conill per les potes, el fill comenta que “l’han esquin\u00e7at, segurament estava amagat en un arbust” i afegeix, “normalment el porten intacte, sobretot si l’encalcen en carrera”.<\/p>\n

El ca utilitza l’estrat\u00e8gia i no la persecuci\u00f3 directa de la presa, empra tots els seus sentits en la ca\u00e7a i es refia de la vista, l’o\u00efda i l’olfacte per localitzar i perseguir el conill, fins a agafar-lo. Aquesta ra\u00e7a t\u00e9 una jerarquia molt marcada i cada membre de la colla sap perfectament quin \u00e9s el seu paper dins el grup, uns s\u00f3n trobadors, altres agafadors i tamb\u00e9 n’hi ha de rastrejadors. Fins i tot els m\u00e9s vells, de 9 o 10 anys, tenen la seva funci\u00f3, dosificant les forces i esprement la seva experi\u00e8ncia per interpretar els moviments del conill. Els joves, amb el seu cos atl\u00e8tic, es desplacen com una exhalaci\u00f3, tot un espectacle. Ara fan bots en l’aire, ara aturen en sec, tornen a la cursa, giren de colp, i tot aix\u00f2, en perfecta harmonia i coordinaci\u00f3 amb el grup.<\/p>\n

Avancem de cara al vent, per facilitar la funci\u00f3 olfactiva dels cans, i en Paco diu al vol: “Avui \u00e9s bon dia per ca\u00e7ar, com deia en Pere Mart\u00ed vell, un gran ca\u00e7ador, els cans no cacen, cacen els aires, i avui bufa Ponent, un vent sec” el que permet als c\u00e0nids seguir el rastre sense la distorsi\u00f3 de la humitat. Ning\u00fa els ensenya a ca\u00e7ar, “\u00e9s pur instint” i avui una del grup, na Rateta, de sis mesos, \u00e9s bona mostra que els podencs aprenen per mimetisme.<\/p>\n

Enguany ha estat un bon any de pluges, ja superem \u00e0mpliament els 400 litres per m\u00b2 i el bosc est\u00e0 en bon estat, verd i amb un s\u00f2l esponj\u00f3s i ric. Tot i aix\u00f2 en Paco afina que els pins m\u00e9s vells estan “tristos” perqu\u00e8 “han acumulat la patida dels darrers anys de sequera”, per aix\u00f2 diu ell, “veiem molts bolets, per tot trobem pixacans (fongs del g\u00e8nere Suillus) i tamb\u00e9 algun xampiny\u00f3”, per\u00f2 subratlla, “de pebr\u00e0s (rovell\u00f3) no se\u2019n veu cap”. El bosc \u00e9s ben esp\u00e8s per\u00f2 en tres hores de caminada en Paco no far\u00e0 ni un sol pas en fals, m\u00e9s aviat fa algun comentari als qui l’acompanyem “si vas per aqu\u00ed, no en sortir\u00e0s”. L’home recorda que no fa tants anys el bosc “s\u00ed que estava net i cuidat”, quan can Manolo i can Geroni, els forns de pa del poble, gastaven una carretada de llenya cada tres dies, la salinera alimentava les seves locomotores amb massa vegetal i els formenterers cuinaven i feien pa cremant fusta en els seus forns pagesos.<\/p>\n

Han canviat moltes coses i avui molts boscos de Formentera s\u00f3n un veritable polvor\u00ed on poden prendre amb facilitat focs com els que fa dos estius arrasaren 30 hect\u00e0rees forestals prop de Cala Saona. Tampoc \u00e9s estrany que sorgeixin veus cr\u00edtiques sobre la ca\u00e7a de conills amb cans. “Molts no saben que els conills es mengen el blat, piquen tota mena de fruita i tamb\u00e9 faves i altres productes de l’hort” i afegeix, amb aire resignat, “per\u00f2 \u00e9s clar, avui a la gent aix\u00f2 li \u00e9s igual, perqu\u00e8 no mengen el que produeix aquesta terra, van a comprar al supermercat”.<\/p>\n

Trescant pel bosc ens topem amb vestigis d’aquella \u00e8poca, quan el bosc era part fonamental de la vida dels formenterers. En una esplanada de la serra d’en Rampuixa, en Paco assenyala el terra i en escrutar-lo descobrim petits fragments de carb\u00f3 vegetal: una antiga sitja. I tamb\u00e9 trobem les restes d’un rectangle de pedres, si no s’hi para atenci\u00f3, sembla nom\u00e9s un munt de rocs. Mentre ho inspeccionem, intentant deduir el seu antic \u00fas, el ca\u00e7ador mostra una gaveta a pocs metres de dist\u00e0ncia i explica que les pedres s\u00f3n el que queda d’una antiga barraca, on s’amagava una persona que atesava el tirany que accionava el filat, una trampa feta amb xarxa, que capturava els ocells que bevien aigua a la gaveta. M\u00e9s endavant trobem un forat en terra, d’uns 2 m\u00b2 per un de fond\u00e0ria: “Per extreure argila amb qu\u00e8 es feien les cobertes de les cases”.<\/p>\n

Mentre els cans campen, anem pensant com menjarem el conill que hem ca\u00e7at, si amb frit de ceba i patates, cuinat amb arr\u00f2s o a la planxa amb llimona, julivert i un poc de vinagre… De tant en tant algun ca lladra, per\u00f2 fluix i sense alegria. En Paco sap que ja no hi haur\u00e0 m\u00e9s conills, “aquesta banda ja est\u00e0 molt ca\u00e7ada”, diu mentre contempla als cans orinant, senyal que per all\u00e0 hi han passat altres colles. A m\u00e9s, “ha canviat el vent, ara fa Llebeig”, un vent humit que no ajuda als cans a seguir rastres. En Mariano, que t\u00e9 la barqueta al mollet des Cal\u00f3 de Sant Agust\u00ed, replica, “bon vent per anar a pescar calamars”, per\u00f2 aquesta, ja \u00e9s una altra hist\u00f2ria.<\/p>\n

Per saber-ne m\u00e9s:<\/p>\n

-Enciclop\u00e8dia d\u2019Eivissa i Formentera.<\/p>\n

________________________________________________________<\/p>\n

PUBLICITAT<\/strong><\/p>\n

\"www.proximoferry.com\"<\/a><\/p>\n

Pensant en el proper viatge?
\nEntra a\u00a0www.proximoferry.com<\/b><\/a>\u00a0i compra el teu
\nbitllet de ferry per moure’t entre\u00a0Eivissa i Formentera.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una jornada de ca\u00e7a de conill amb ca eivissenc pels boscos del vedat de Porto-sal\u00e8 Caminem de cara al vent, un Ponent…<\/span><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":4651,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[39],"tags":[],"class_list":["post-4652","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-proximo-ferry","ca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4652"}],"collection":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4652"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4652\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4653,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4652\/revisions\/4653"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4651"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4652"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4652"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4652"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}