{"id":4621,"date":"2018-11-01T13:00:05","date_gmt":"2018-11-01T13:00:05","guid":{"rendered":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/?p=4621"},"modified":"2018-10-16T14:24:05","modified_gmt":"2018-10-16T14:24:05","slug":"anar-a-correr-la-vora","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/ca\/2018\/11\/01\/anar-a-correr-la-vora\/","title":{"rendered":"ANAR A C\u00d3RRER LA VORA"},"content":{"rendered":"<p><strong>Al segle XIII ja es contemplava la pr\u00e0ctica d&#8217;aprofitar les restes que la mar arrossega a la costa.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Quan la mar es calmava despr\u00e9s d&#8217;una tempesta, apareixen a la costa b\u00e9ns dif\u00edcils de trobar als pocs comer\u00e7os de l&#8217;illa<\/strong><\/p>\n<p><em>Text: Josep Rubio | Fotografia: Pr\u00f3ximo Ferry<\/em><\/p>\n<p>Una de les mostres de l&#8217;escassetat que vivien els formenterers en l&#8217;era pretur\u00edstica i del seu enginy per superar-la la trobem en el costum d&#8217;anar a &#8216;c\u00f3rrer la vora&#8217;. Aquesta pr\u00e0ctica consistia a inspeccionar el litoral quan amainava el temporal per recollir all\u00f2 que les onades havien arrossegat fins a terra, complementant aix\u00ed els ingressos familiars i aconseguint b\u00e9ns dif\u00edcils de trobar a l&#8217;illa.<\/p>\n<p>L&#8217;<em>ius naufragii<\/em>, el dret d&#8217;aprofitament de les restes d&#8217;una nau o mercaderies provinents d&#8217;un naufragi, estava expressament prohibit en la carta de poblament d&#8217;Eivissa i Formentera. Aquesta carta regulava la situaci\u00f3 general dels nous pobladors cristians de l&#8217;arxip\u00e8lag i data de l&#8217;any 1236, nom\u00e9s un any despr\u00e9s de la conquesta catalana de les Piti\u00fcses.<\/p>\n<p>La prohibici\u00f3 d&#8217;exercir l&#8217;<em>ius naufragii <\/em>no era d&#8217;estranyar, ja que aquest era un dels anomenats mals usos de la mar i qued\u00e0 vetat en la major part de les ciutats comercials de la Mediterr\u00e0nia, amb la finalitat de garantir la seguretat de la navegaci\u00f3 i afavorir el tr\u00e0fic mercantil mar\u00edtim.<\/p>\n<p>Ara b\u00e9, quan deu anys m\u00e9s tard, el 1246, el conqueridor Guillem de Montgr\u00ed ha d&#8217;establir les condicions de la infeudaci\u00f3 de Formentera en favor de Berenguer Renard, s&#8217;aprecia un canvi de criteri que, com apunta l&#8217;historiador Santiago Colomar, podria estar motivat per l&#8217;inter\u00e8s d&#8217;incentivar el poblament d&#8217;una illa que presentava grans dificultats pels nous colons, com l&#8217;escassetat de recursos i l&#8217;amena\u00e7a de la pirateria.<\/p>\n<p>Aix\u00ed, Montgr\u00ed reserva per si mateix quatre cinquenes parts de l&#8221;<em>aventura maris&#8217;<\/em>, \u00e9s a dir, els b\u00e9ns que la mar arrossega fins a la costa, i cedeix a Renard una cinquena part d&#8217;aquests b\u00e9ns. Venint als nostres dies queda clar que, al llarg dels segles, els formenterers prengueren bona nota d&#8217;aquest perm\u00eds especial per aprofitar all\u00f2 que portaven les onades. En una Tert\u00falia de Savis de R\u00e0dio Illa de l&#8217;any 2014, Pilar Escandell, de la Mola, recordava que a mitjans del segle XX, &#8220;quan la mar es calmava despr\u00e9s d&#8217;una tempesta, apareixien a la costa cosetes de molt profit, com les botelles de vidre, que eren imprescindibles per anar a buscar oli o vi, en una \u00e8poca en qu\u00e8 qualsevol l\u00edquid es venia a granel&#8221;. Na Pilar tamb\u00e9 fa mem\u00f2ria d&#8217;un comentari de la seva sogra, qui li explic\u00e0 que una vegada trobaren &#8220;un bid\u00f3 d&#8217;oli de coco que es va vendre molt b\u00e9 per fer llum amb els gresols&#8221;.<\/p>\n<p>En Pep Costa, des Ca Mar\u00ed, aclareix que antigament els vaixells de c\u00e0rrega eren m\u00e9s aviat petits i, mentre que la bodega es reservava per la mercaderia m\u00e9s pesada i pels b\u00e9ns que es podien fer malb\u00e9, com els aliments, a la coberta anava estibada la fusta. &#8220;I quan arribava el mal temps&#8221;, recorda en Pep, &#8220;un cop de mar podia emportar-se les fustes o b\u00e9 els mateixos mariners tallaven les trinques per alleugerir el vaixell&#8221;. D&#8217;aquelles troballes encara se n&#8217;aprofiten molts formenterers que avui gaudeixen a les seves cases de taules, cadires, portes i bigues de gran qualitat i resist\u00e8ncia elaborades amb fustes recuperades anant a c\u00f3rrer la vora.<\/p>\n<p>Malgrat que aquesta pr\u00e0ctica era m\u00e9s pr\u00f2pia de l&#8217;era pretur\u00edstica, persist\u00ed fins a principis dels anys vuitanta del segle XX, com indiquen Vicent Ferrer i Raquel Guasch en el seu estudi &#8216;Ecotopon\u00edmia de les v\u00e9ndes orientals de Formentera&#8217;. Els investigadors recullen el testimoni de Francesc Mayans: &#8220;Quan es produ\u00ed el desastre de la presa de Tous al Pa\u00eds Valenci\u00e0, a la platja de Migjorn aparegueren abundants productes i objectes. Al mateix indret recorda haver rescatat de les onades una dotzena de bigues de fusta, aix\u00ed com un bid\u00f3 de 200 litres d&#8217;oli d&#8217;engreix de m\u00e0quines, que va vendre en envasos de 50 litres a l&#8217;armador d&#8217;una embarcaci\u00f3 pesquera&#8221;.<\/p>\n<p>Per\u00f2 no tot el que arribava emp\u00e8s per les ones eren bones noves. El 10 de maig de 1927 uns pescadors trobaren a unes dues milles des cap de Barbaria un torpede que remolcaren fins als varadors del torrent de s&#8217;Alga. El letal objecte presentava la proa &#8220;completamente achatada&#8221; per la qual cosa el redactor de Diario de Ibiza que en deix\u00e0 const\u00e0ncia dedu\u00efa que o b\u00e9 era un torpede de prova o b\u00e9 en impactar havia fallat el fulminant. Malauradament aquell innocu torpede no seria l&#8217;\u00faltima arma que, bressolada per les ones, arribaria a la costa de l&#8217;illa. Anys m\u00e9s tard, a principis de la II Guerra Mundial, Formentera seria escenari d&#8217;un desgraciat incident en el qual tres persones perderen la vida anant a c\u00f3rrer la vora. Aquesta hist\u00f2ria, que encara ressona en la mem\u00f2ria dels formenterers de m\u00e9s edat, la recuperarem la setmana vinent en una nova entrega del blog de Pr\u00f3ximo Ferry.<\/p>\n<p>Per saber-ne m\u00e9s:<\/p>\n<p>-La conquesta catalana de 1235. Joan Mar\u00ed Cardona<\/p>\n<p>-Hemeroteca de Diario de Ibiza<\/p>\n<p>-La carta de poblament d\u2019Eivissa i Formentera, del 1236. Antonio Planas Rossell\u00f3<\/p>\n<p>________________________________________________________<\/p>\n<p><strong>PUBLICITAT<\/strong><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.proximoferry.com\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4240 size-medium aligncenter\" src=\"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/PUBLICITAT-PEU-DE-POST-300x113.jpg\" alt=\"www.proximoferry.com\" width=\"300\" height=\"113\" srcset=\"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/PUBLICITAT-PEU-DE-POST-300x113.jpg 300w, https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/PUBLICITAT-PEU-DE-POST-768x290.jpg 768w, https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/PUBLICITAT-PEU-DE-POST-1024x386.jpg 1024w, https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/PUBLICITAT-PEU-DE-POST-150x57.jpg 150w, https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/PUBLICITAT-PEU-DE-POST-706x266.jpg 706w, https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/PUBLICITAT-PEU-DE-POST-1200x453.jpg 1200w\" sizes=\"(max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\">Pensant en el proper viatge?<br \/>\nEntra\u00a0a\u00a0<a href=\"http:\/\/www.proximoferry.com\"><b>www.proximoferry.com<\/b><\/a>\u00a0i compra el teu<br \/>\nbitllet de ferry per moure&#8217;t entre\u00a0Eivissa i Formentera.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Al segle XIII ja es contemplava la pr\u00e0ctica d&#8217;aprofitar les restes que la mar arrossega a la costa. Quan la mar es<span class=\"ellipsis\">&#8230;<\/span><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":4620,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[39],"tags":[],"class_list":["post-4621","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-proximo-ferry","ca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4621"}],"collection":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4621"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4621\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4625,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4621\/revisions\/4625"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4620"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4621"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4621"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4621"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}