{"id":4529,"date":"2018-08-23T13:00:12","date_gmt":"2018-08-23T13:00:12","guid":{"rendered":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/?p=4529"},"modified":"2018-08-27T10:06:06","modified_gmt":"2018-08-27T10:06:06","slug":"el-mito-del-anarquista-pep-andreuet-parte-ii","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/ca\/2018\/08\/23\/el-mito-del-anarquista-pep-andreuet-parte-ii\/","title":{"rendered":"EL MITE DE L\u2019ANARQUISTA PEP ANDREUET (PART II)"},"content":{"rendered":"

Fou decisiu per evitar l\u2019afusellament de desenes de simpatitzants del cop d\u2019estat.<\/strong><\/p>\n

Al final de la seva vida el venien a veure persones de tota mena per demanar-li consell.<\/strong><\/p>\n

Text: Josep Rubio | Fotografia: Arxiu familiar Pep Andreuet<\/em><\/p>\n

Quan esclat\u00e0 la Guerra Civil, Josep Ferrer Tur, Pep Andreuet (Formentera, 1890-1970) era el m\u00e0xim dirigent de la CNT a Formentera. Almenys des de 1928, havia liderat les reivindicacions dels treballadors de les salines, on aquest sindicat anarcosindicalista era majoritari. En representaci\u00f3 dels 450 afiliats formenterers de l\u2019organitzaci\u00f3, Andreuet es trobava a Palma, on estava a punt de comen\u00e7ar un Congr\u00e9s Regional Balear de la CNT, de manera que en produir-se el cop d\u2019estat, retorn\u00e0 a Formentera i durant el breu per\u00edode republic\u00e0 de l’illa, l\u2019estiu de 1936, fou secretari general del Comit\u00e8 Antifeixista. Com que era un dels m\u00e9s importants representants de les forces lleials a la Rep\u00fablica a Formentera, Andreuet particip\u00e0 en una tensa reuni\u00f3 a porta tancada amb el capit\u00e0 Alberto Bayo, que comandava el contingent republic\u00e0 arribat des de la Pen\u00ednsula, i que estava decidit a afusellar a desenes de falangistes i simpatitzants locals de la insurrecci\u00f3 militar. Els testimonis rememoren els crits que se sentien des de fora de l’estan\u00e7a i despr\u00e9s dels quals, sembla que juntament amb l’alcalde, Joan Riera Yern (Joan Sastre) i el tinent d’alcalde, Mariano Castell\u00f3 (Mariano d\u2019en Pep Ferrer), Andreuet aconsegu\u00ed conv\u00e8ncer al militar que ells s’encarregarien de controlar als detinguts formenterers, que finalment foren enviats a casa seva.<\/p>\n

Anys m\u00e9s tard, durant el judici franquista, el seu nebot, Antoni Tur Ferrer, Toni Xica, recorda que intervingu\u00e9 perqu\u00e8 els afins a la dreta a qui havia salvat, entre ells, l’alcalde durant la dictadura, el delegat sindical o autoritats eclesi\u00e0stiques, testimoniessin a favor d’Andreuet.<\/p>\n

Sembla que l’anticlericalisme que tradicionalment s’ha atribu\u00eft als anarquistes no era compartit per Pep Andreuet. La filla de Toni Xica, Ant\u00f2nia Ferrer, evoca que Andreuet “mai havia tingut una discussi\u00f3 amb la seva germana, profundament religiosa”, i que solia rebutjar la destrucci\u00f3 d’imatges i altres elements religiosos ocorreguts als anys 30: “Ell anomenava cans enrabiats els qui ho feren”. Malgrat no ser creient, quan la seva germana va morir, recorden a can Xica, “ell va assistir a totes les misses di\u00e0ries que es feren en el seu record”.<\/p>\n

Andreuet abandon\u00e0 Formentera abans que fos ocupada de nou per les forces feixistes. Es refugi\u00e0 a Barcelona, on tenia una altra germana. Els testimonis recollits a can Xica indiquen que podria haver-se allotjat a casa seva o almenys hauria mantingut el contacte amb ella durant la seva estada a terres catalanes.<\/p>\n

Pass\u00e0 a Fran\u00e7a el gener de 1939, abans de la desbandada republicana, un fet que li permet\u00e9 evitar el camp de concentraci\u00f3 d’Argelers, segons recorden els seus descendents i tamb\u00e9 Toni Xica. Aquest afegeix que trob\u00e0 feina a C\u00f2rsega, podant i cuidant-se d’un bosc “per la qual cosa es mantingu\u00e9 a\u00efllat, pr\u00e0cticament sol i lluny de les ciutats i dels llocs on podria ser detectat pels alemanys” durant l’ocupaci\u00f3 nazi de Fran\u00e7a. Una declaraci\u00f3 que coincideix amb el document d’alta en la Seguretat Social del sector agr\u00edcola en l’illa francesa, datat de 1941. Des de l’exili, Andreuet man\u00e0 a la seva fam\u00edlia que crem\u00e9s tota la documentaci\u00f3 relacionada amb el sindicat i tamb\u00e9 una extensa biblioteca rica en mat\u00e8ries (astronomia, fisiologia, vegeterianisme i filosofia) i en la que destacaven els escriptors i pensadors relacionats amb l’anarquisme com Bakunin, Kropotkin, Malatesta, Proudhon o Tolstoi.<\/p>\n

Sembla que despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial, Andreuet exerc\u00ed diversos oficis, entre ells de manobre, a Le Havre, Par\u00eds i Marsella, on a partir de 1952 hi ha adre\u00e7ada abundant documentaci\u00f3 del formenterer.<\/p>\n

En el que alguns autors han qualificat de parany, la Direcci\u00f3n General de Seguridad autoritz\u00e0 el seu retorn a Espanya el 1956. El 9 d’agost del mateix any torn\u00e0 a trepitjar la seva illa natal, havent passat 20 anys a l’exili i, nom\u00e9s un mes i mig despr\u00e9s, fou interrogat pel jutge d’instrucci\u00f3 d’Eivissa. Davant el magistrat reconegu\u00e9 haver pertangut a la ma\u00e7oneria, per\u00f2 al\u00b7leg\u00e0 que hi ingress\u00e0 amb el prop\u00f2sit que aquest col\u00b7lectiu no arrel\u00e9s a Formentera. Tamb\u00e9 neg\u00e0 haver estat comunista i afirm\u00e0 que era cat\u00f2lic practicant. Els seus descendents assenyalen aquestes declaracions en el context de l\u2019estrat\u00e8gia de defensa i per no autoinculpar-se davant d\u2019un tribunal franquista que no oferia unes m\u00ednimes garanties. En realitat, Andreuet havia estat ma\u00e7\u00f3 de la l\u00f2gia Sol Naciente d\u2019Eivissa amb el grau tercer i quan el 1933 es constitu\u00ed el triangle d\u2019Orto de Formentera, en fou elegit venerable mestre. L\u2019historiador Santiago Colomar subratlla la vinculaci\u00f3 d\u2019Andreuet amb la ma\u00e7oneria, un col\u00b7lectiu on el formenterer hauria pogut aprofundir en els ideals de \u201cfraternitat, humanisme, toler\u00e0ncia i de lluita contra l\u2019opressi\u00f3\u201d. Respecte a la religi\u00f3 cat\u00f2lica, els seus familiars assenyalen que era molt respectu\u00f3s amb les creences alienes per\u00f2 en cap cas creient i menys encara practicant.<\/p>\n

Finalment Andreuet argument\u00e0 que durant l’ocupaci\u00f3 de Formentera per l’ex\u00e8rcit republic\u00e0 va intervenir a favor de tots els detinguts, un fet confirmat per testimonis afins al r\u00e8gim franquista i que fou decisiu per atenuar la seva pena. Aix\u00ed, la condemna imposada de 12 anys li fou rebaixada a tres anys, que compl\u00ed a casa seva i presentant-se peri\u00f2dicament a la Caserna de la Gu\u00e0rdia Civil fins al 1960. Visqu\u00e9 els seus \u00faltims anys fent de pag\u00e8s a la seva casa de ses Roques i com recorda Toni Xica, sovint era visitat per tota mena de persones, conscients que era \u201cun home de m\u00f3n i llegit\u201d per la qual cosa li demanaven consells, unes peticions a les quals Andreuet “sempre responia amb atenci\u00f3 sincera i paraules raonades”.<\/p>\n

Per saber-ne m\u00e9s:<\/p>\n

Formentera a l\u2019\u00e8poca contempor\u00e0nia (1782-2007), Santiago Colomar<\/p>\n

La Guerra Civil a Eivissa i Formentera (1936-1939), Artur Parr\u00f3n<\/p>\n

La Segona Rep\u00fablica a Formentera 1931-1936, Mart\u00ed Serra Riera<\/p>\n

Hist\u00f2ria i Antropologia a la mem\u00f2ria d\u2019\u00c0ngel Palerm, Neus Escandell i Ignasi Terrades<\/p>\n

437\/37 La Causa General a les Piti\u00fcses, Mar\u00eda Jos\u00e9 Vidal Torres<\/p>\n

Les l\u00f2gies piti\u00fcses davant el tribunal especial per a la repressi\u00f3 de la ma\u00e7oneria i del comunisme, Mar\u00eda Jos\u00e9 Cardona i Jos\u00e9 Miguel Romero<\/p>\n

Cartes a Lerroux: La II Rep\u00fablica a les Piti\u00fcses, Mar\u00eda Jos\u00e9 Cardona i Jos\u00e9 Miguel Romero<\/p>\n

________________________________________________________<\/p>\n

PUBLICITAT<\/strong><\/p>\n

\"www.proximoferry.com\"<\/a><\/p>\n

Pensant en el proper viatge?
\nEntra\u00a0a\u00a0www.proximoferry.com<\/b><\/a>\u00a0i compra el teu
\nbitllet de ferry per moure’t entre\u00a0Eivissa i Formentera.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fou decisiu per evitar l\u2019afusellament de desenes de simpatitzants del cop d\u2019estat. Al final de la seva vida el venien a veure…<\/span><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":4528,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[37],"tags":[],"class_list":["post-4529","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-historia","ca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4529"}],"collection":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4529"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4529\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4559,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4529\/revisions\/4559"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4528"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4529"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4529"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4529"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}