{"id":4489,"date":"2018-07-19T13:00:59","date_gmt":"2018-07-19T13:00:59","guid":{"rendered":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/?p=4489"},"modified":"2018-07-17T15:30:17","modified_gmt":"2018-07-17T15:30:17","slug":"un-plato-a-la-memoria-el-guiso-de-tortuga","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/ca\/2018\/07\/19\/un-plato-a-la-memoria-el-guiso-de-tortuga\/","title":{"rendered":"UN PLAT A LA MEM\u00d2RIA: EL GUISAT DE TORTUGA"},"content":{"rendered":"

El r\u00e8ptil es capturava f\u00e0cilment agafant-lo pel “manot” o amb un ganxo pel coll.<\/strong><\/p>\n

La carn era tan greixosa que s’havia de fer bullir durant hores i llen\u00e7ar el brou.<\/strong><\/p>\n

Text: Josep Rubio | Fotografia: Pr\u00f3ximo Ferry<\/em><\/p>\n

Els pollastres o els corders eren b\u00e9ns massa preuats que les fam\u00edlies de la Formentera pretur\u00edstica poques vegades es podien permetre el luxe de consumir, m\u00e9s aviat els posaven a la venda per aconseguir diners en met\u00e0l\u00b7lic que els servirien per comprar productes de primera necessitat, com oli, sucre o arr\u00f2s. Per aquest motiu, la tortuga (Caretta caretta) era una de les poques fonts de prote\u00efnes animals de molts formenterers i la seva pesca es practic\u00e0 fins a la darreria del segle XX. Avui aquesta esp\u00e8cie ha estat protegida i es troba en la llista vermella d’esp\u00e8cies amena\u00e7ades, en categoria de vulnerable, de la Uni\u00f3 Internacional per a la Conservaci\u00f3 de la Natura (UICN).<\/p>\n

Jaume Escandell, de can Porressines de la Mola, de 68 anys, explica que els mesos de gener, febrer i mar\u00e7 eren els adequats per anar a pescar la tortuga. Era l’\u00e8poca en qu\u00e8 aquests r\u00e8ptils, que poden pesar 130 quilos i arribar als 65 anys, es deixaven veure amb major facilitat. Aquesta dada coincideix amb la informaci\u00f3 aportada<\/a> per Ver\u00f2nica N\u00fa\u00f1ez, ocean\u00f2grafa del Centre de Recuperaci\u00f3 d’Esp\u00e8cies Marines de Cap Blanc, a Sant Antoni (Eivissa). La cient\u00edfica apunta que la tortuga, com tots els r\u00e8ptils, no disposa d’un sistema de regulaci\u00f3 interna de la temperatura, per la qual cosa quan l’aigua de la mar est\u00e0 massa freda, busca l’escalfor del sol tot flotant a la deriva en la superf\u00edcie. De fet, en Jaume recorda la poca resist\u00e8ncia que presentaven les tortugues, un fet que encaixa amb la descripci\u00f3 de N\u00fa\u00f1ez, qui indica que en aquests per\u00edodes en qu\u00e8 l’animal sura buscant la calor, queda en estat de semilet\u00e0rgia.<\/p>\n

En Jaume rememora com anava a buscar les tortugues per les bandes de Llevant i Xaloc de la Mola els dies d’absoluta calma, per tant, com que no podia usar la vela, havia de propulsar la barca a rem. Ben lluny, albirava un volum. Podia ser un virot, un tros de fusta o una tortuga. S’hi apropava vogant i en aproximar-se, quan distingia dos volums contigus, sabia que era una tortuga, amb les protuber\u00e0ncies del cap i la closca que sobresortien sobre la l\u00ednia de l’aigua.<\/p>\n

Un cop l’animal era prop de l’embarcaci\u00f3, se’l capturava f\u00e0cilment agafant-li el “manot” (pota de darrere) o b\u00e9 amb un ganxo pel coll. En aquest cas, precisa en Jaume, no se li feia ni tan sols ferida, perqu\u00e8 el r\u00e8ptil arrufava el cap de forma instintiva, de manera que el ganxo quedava ben fixat i era f\u00e0cil hissar l’animal a bord. Podia pesar uns 25 o 30 quilos, tot i que tamb\u00e9 se n’havien agafat de 80, dels quals la meitat del pes, aproximadament, era carn que es podia menjar.<\/p>\n

Com que processar la carn de la tortuga sense que s’espatlli era feina laboriosa, era costum de mantenir-la viva entre una setmana i deu dies al corral de les gallines o en un tanc\u00f3 de la finca. Quan finalment es decidia matar-la, es feia amb un tall al coll, no amb una punxada, com se sol fer en la matan\u00e7a del porc. Aix\u00ed mateix, com passa amb el gorr\u00ed, s’aprofitava la sang per fer una frita, en aquest cas aromatitzada amb fonoll i que portava patates i freixures, que comprenen \u00f2rgans com el cor, els pulmons o el fetge.<\/p>\n

Despr\u00e9s s’anava separant la carn, de color vermell, i per llevar-li la gran quantitat de greix que contenia, s’havia de bullir durant dues o tres hores, tenint bona cura d’esc\u00f3rrer el brou i llen\u00e7ar-lo, repetint aquesta operaci\u00f3 entre tres i quatre vegades. Hi havia peces especialment gustoses, com el ventre punxut, que corresponia a l’es\u00f2fag o el principi del budell, que una vegada net, es capolava i tamb\u00e9 es menjava. La tortuga se servia guisada, acompanyada de patates i p\u00e8sols i amb una base de sofrit d’all, pebrot, tom\u00e0quet, ceba i una picada d’ametlles. En Jaume indica que el sabor i la textura podia recordar a la carn de la vedella quan \u00e9s del tipus que s’esfilagarsa. El de can Porressines comenta que tamb\u00e9 hi hagu\u00e9 qui prov\u00e0 de fer-ne sobrassada, per\u00f2 l’experiment fou fallit i durant el proc\u00e9s de maduraci\u00f3, la carn de tortuga s’espatll\u00e0.<\/p>\n

La closca es feia neta i servia com una senalla, per exemple, per transportar pedres si s’havia de fer un mur o m\u00e9s t\u00edpicament, s’emprava en el proc\u00e9s de batre el cereal. Diu en Jaume que quan la vaca trepitjava l’ordi, el blat o la civada per ajudar a separar el gra de la palla, era convenient tenir una closca de tortuga a m\u00e0 per evitar que els excrements de l’animal embrutessin el cereal.<\/p>\n

A Formentera anomenar aquest r\u00e8ptil desperta resson\u00e0ncies del pas del temps, un concepte sobre el qual tamb\u00e9 ha treballat Espai Frument\u00e0ria<\/a>, una entitat cultural que l’any 2012 present\u00e0 l’obra de teatre ‘Cap de Tortuga’, escrita per Vicent Ferrer i dirigida i protagonitzada per Miquel Costa. El muntatge \u00e9s una pe\u00e7a contempor\u00e0nia que amb accions, text, m\u00fasica i imatges, provoca l’intel\u00b7lecte emocional de l’espectador, qui observa les reflexions d’un cap de tortuga que ha estat separat de la resta del cos. L’obra es torna a interpretar amb un nou muntatge, per les festes de Sant Jaume, el patr\u00f3 de Formentera, el pr\u00f2xim 26 de juny a la Sala Municipal de Cultura.<\/p>\n

________________________________________________________<\/p>\n

PUBLICITAT<\/strong><\/p>\n

\"www.proximoferry.com\"<\/a><\/p>\n

Pensant en el proper viatge?
\nEntra a\u00a0www.proximoferry.com<\/b><\/a>\u00a0i compra el teu
\nbitllet de ferry per moure’t entre\u00a0Eivissa\u00a0i Formentera.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El r\u00e8ptil es capturava f\u00e0cilment agafant-lo pel “manot” o amb un ganxo pel coll. La carn era tan greixosa que s’havia de…<\/span><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":4484,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[37],"tags":[],"class_list":["post-4489","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-historia","ca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4489"}],"collection":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4489"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4489\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4490,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4489\/revisions\/4490"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4484"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4489"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4489"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4489"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}