{"id":4407,"date":"2018-05-31T14:00:37","date_gmt":"2018-05-31T14:00:37","guid":{"rendered":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/?p=4407"},"modified":"2018-05-31T13:25:44","modified_gmt":"2018-05-31T13:25:44","slug":"los-origenes-milenarios-del-ball-pages","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/ca\/2018\/05\/31\/los-origenes-milenarios-del-ball-pages\/","title":{"rendered":"ELS OR\u00cdGENS MIL\u00b7LENARIS DEL BALL PAG\u00c8S"},"content":{"rendered":"

La recerca ha portat als investigadors a estudiar danses germ\u00e0niques de l\u2019any 1000<\/strong><\/p>\n

Els catalans del segle XIII portaren a Formentera i Eivissa el que avui \u00e9s el ball pag\u00e8s<\/strong><\/p>\n

Text: Josep Rubio | Fotografia: Pr\u00f3ximo Ferry<\/em><\/p>\n

L’expert en cultura i tradicions piti\u00fcses Toni Manonelles ha publicat juntament amb Miquel Mayordomo una obra que revela all\u00f2 que fins ara ning\u00fa havia sabut explicar, els or\u00edgens de les danses t\u00edpiques de Formentera i Eivissa. El llibre ‘Ball Pag\u00e8s. Or\u00edgens’ desmunta la creen\u00e7a que aquesta dansa provenia de la cultura fen\u00edcia, d’un ritual lunar o que fins i tot, era \u00fanica en el m\u00f3n.<\/p>\n

Manonelles rememora l’estupefacci\u00f3 que sent\u00ed quan un dia, per pura casualitat, mentre mirava la televisi\u00f3, vei\u00e9 una gravaci\u00f3 de l’any 1932 realitzada al santuari de Falgars (Pobla de Lillet, Bergued\u00e0) en qu\u00e8 uns balladors catalans realitzaven una dansa extremadament similar a la piti\u00fcsa. Esperonat per aquest atzar\u00f3s descobriment, inici\u00e0 una recerca que durant dotze anys l\u2019ha portat a fer un viatge de regressi\u00f3 que l\u2019ha condu\u00eft fins als palaus de la noblesa centreeuropea del segle XI.<\/p>\n

Aix\u00ed, a partir de les imatges de 1932, Mayordomo i Manonelles han tra\u00e7at una l\u00ednia que relaciona el nostre ball pag\u00e8s amb els antics balls del Prepirineu catal\u00e0, com el ball cerd\u00e0 i el ball pla, establint la seva arribada a les Piti\u00fcses al segle XIII, amb la conquesta catalana. Fins i tot en la instrumentaci\u00f3 d’aquests balls, que era de cobla, s’hi pot entreveure un parentesc, doncs quan s’havia de reduir el nombre d’instrumentistes a la m\u00ednima expressi\u00f3, aquelles danses catalanes necessitaven un m\u00fasic que marqu\u00e9s el ritme i la melodia al mateix temps, i ho feien emprant un int\u00e8rpret de flabiol i tambor, un element “extrapolable al nostre sonador de fla\u00fcta i tambor”, assenyala Manonelles.<\/p>\n

Els investigadors apunten que aquestes danses estarien connectades amb d’altres m\u00e9s antigues, com la gallarda (un mot que fon\u00e8ticament s’assembla a una de les variants r\u00edtmiques del ball pag\u00e8s, la llarga) i aquesta amb el \u2018saltarello\u2019, que al seu torn deriva d’altres balls originaris del cor d’Europa. En aquest punt, \u00e9s primordial la relaci\u00f3 que aquest recent estudi estableix amb un roman\u00e7 germ\u00e0nic de l’any 1000, en el qual l’home i la dona protagonistes portaven a terme un ball “molt semblant al nostre”, diu Manonelles, si b\u00e9 l’origen d’aquesta dansa, que a les Piti\u00fcses paradoxalment fou adoptada per la gent de la pagesia, caldria fixar-lo en les cases nobles de l’Edat Mitjana.<\/p>\n

Manonelles mant\u00e9 que el ball pag\u00e8s \u00e9s una evoluci\u00f3 amb pocs matisos d’aquelles danses de fa mil anys, si b\u00e9 assenyala que algunes variacions s\u00ed que ha experimentat: “Pel que coneixem de les descripcions del segle XVIII del ball pag\u00e8s, s’han registrat alguns canvis, com la posici\u00f3 de mans i bra\u00e7os de les dones o el fet que ja no fan voltes sobre si mateixes”. Per qu\u00e8 aquestes danses no han sobreviscut en altres indrets? Manonelles indica que la irrupci\u00f3 de la jota, a principis del XIX, arras\u00e0 amb les antigues maneres de ballar, una tend\u00e8ncia que per l’a\u00efllament secular de les illes no cal\u00e0 a Formentera i Eivissa.<\/p>\n

Sobre el significat del ball pag\u00e8s, els estudiosos apunten a la representaci\u00f3 del festeig, interpretat en aquest cas amb moviment, melodia i ritme. L’escenificaci\u00f3 de “l’home que exhibeix els seus encants” davant d’una dona que gaireb\u00e9 l’ignora. “Ella no el mira en cap moment”, diu Manonelles, nom\u00e9s “segueix el seu recorregut impertorbable, mentre l’home intenta mantenir-se de cara a la dona per cridar la seva atenci\u00f3 per\u00f2 sense entorpir-li el pas”.<\/p>\n

Respecte al nom que rep avui dia la dansa piti\u00fcsa, el “ball pag\u00e8s”, Manonelles explica que “abans simplement es deia ball” i quan entraren altres tipus de dansa, foren denominades amb un adjectiu com ara “ball mariner, ball de vila o ball aferrat”, fins que “fou el nostre ball el que qued\u00e0 minoritzat i reb\u00e9 un nom per diferenciar-lo dels altres”. Qui el batej\u00e0 aix\u00ed? Apunta l’investigador que fou “la gent de vila, per indicar que era un ball de fora del seu m\u00f3n, de la pagesia”, fins que arrib\u00e0 el moment en el qual els mateixos pagesos adoptaren aquesta denominaci\u00f3, el que representa una “verificaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica d’un fet social, els pagesos havien quedat en minoria”.<\/p>\n

________________________________________________________<\/p>\n

PUBLICITAT<\/strong><\/p>\n

\"www.proximoferry.com\"<\/a><\/p>\n

Pensant en el proper viatge?
\nEntra\u00a0a\u00a0www.proximoferry.com<\/b><\/a>\u00a0i compra el teu
\nbitllet de ferry per moure’t entre\u00a0Eivissa i Formentera.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La recerca ha portat als investigadors a estudiar danses germ\u00e0niques de l\u2019any 1000 Els catalans del segle XIII portaren a Formentera i…<\/span><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":4418,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[39],"tags":[],"class_list":["post-4407","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-proximo-ferry","ca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4407"}],"collection":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4407"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4407\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4408,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4407\/revisions\/4408"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4418"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4407"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4407"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4407"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}