{"id":4396,"date":"2018-06-14T13:00:22","date_gmt":"2018-06-14T13:00:22","guid":{"rendered":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/?p=4396"},"modified":"2018-06-14T14:01:08","modified_gmt":"2018-06-14T14:01:08","slug":"el-festeig-pages","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/ca\/2018\/06\/14\/el-festeig-pages\/","title":{"rendered":"EL FESTEIG PAG\u00c8S"},"content":{"rendered":"

La “iaia” era una persona que controlava que l’honor de l’al\u00b7lota qued\u00e9s intacte.<\/strong><\/p>\n

En sentir picar de mans, el jove sabia que havia set desafiat i que tindria problemes en sortir<\/strong><\/p>\n

Text: Josep Rubio | Fotografia:\u00a0Domingo Vi\u00f1ets<\/em><\/p>\n

Fins a l’arribada del turisme a les Piti\u00fcses, a la d\u00e8cada dels 60, els casaments a Formentera i Eivissa venien precedits pel festeig, un per\u00edode en qu\u00e8 els fadrins -solters- d’ambd\u00f3s sexes es coneixien i relacionaven sota unes estrictes normes socials. A trav\u00e9s de la Tert\u00falia de Savis de R\u00e0dio Illa, cinc avis de Formentera han explicat les seves experi\u00e8ncies de joventut a l’hora de cercar parella.<\/p>\n

En Paco Portas recorda els quil\u00f2metres que havia de rec\u00f3rrer a peu fins a les cases on vivien al\u00b7lotes i que calia fer-los r\u00e0pid, ja que si un altre arribava abans, “es deia que ‘et donaven capot’ i ja podies fer mitja volta”. El festeig es feia a Formentera les tardes i nits de dimarts, dijous i dissabtes a m\u00e9s de diumenge sortint de missa, quan els joves s’amuntegaven a la sortida del temple per buscar la millor posici\u00f3 al costat d’una jove (a partir dels 15 anys ja podien festejar) a qui calia preguntar “vols seguir?”, de manera que el pretendent reb\u00e9s el consentiment per acompanyar-la almenys un tros del cam\u00ed fins a casa. Ara b\u00e9, aquestes caminades mai es feien en solitari, la figura de la “iaia” era una persona de confian\u00e7a (la mare, \u00e0via o germana) que supervisava que l’honor de l’al\u00b7lota qued\u00e9s intacte. En Pep Ferrer rememora que, en els festejos a les cases, era costum que el jove, en arribar-hi, fes un xiulet per anunciar-se, llavors “sortia el pare o la mare que convidava a seure” a les cadires situades a l’enramada amb aquesta finalitat. Normalment l’al\u00b7lota es canviava de roba, es mudava, i es preparava per sortir, quan algun membre de la fam\u00edlia s’ocupava, mentre “feia cordella o filava llana”, de supervisar la parella. Explica Francisca Ribes que “aquest era un dels motius pels quals no hi havia gaire simpatia cap a les sogres”, mentre que en Pep assenyala que “tot i el control tamb\u00e9 hi havia casaments de penal”, perqu\u00e8 “en aquells temps no hi havia morrals”, bromeja. Llavors, com sempre, quan dos s’han ent\u00e8s ja s’ho han fet venir b\u00e9 per citar-se, potser “de cam\u00ed a munyir les ovelles o cap a la botiga”, com apunta en Pep.<\/p>\n

Ara b\u00e9, sovint els festejos eren motiu de disputes i baralles, en Paco rememora que a vegades podien reunir-se “vint o m\u00e9s joves a l’entrada d’una casa” i hi havia corredisses per veure qui arribava el primer. En Pep recorda “una vegada que dos joves envestiren la porta al mateix temps i quan sort\u00ed el pare deman\u00e0 que esperessin un moment, que anava a buscar el codi per saber qui dels dos quedaria amb l’al\u00b7lota. En tornar ho feu amb un pal a la m\u00e0 i tot d’una ja no qued\u00e0 cap jove per discutir”. En Paco, reconeix que aquestes acumulacions de joves agitats al voltant de les cases eren “un poc salvatges” i posa com a exemple quan “an\u00e0vem a picar les mans a alg\u00fa”, un fet que equivalia a desafiar a un jove que es trobava festejant a l’interior d’una casa. En sentir picar de mans, l\u2019al\u00b7lot havia de sortir i enfrontar-se als seus rivals, i si no ho feia “esper\u00e0vem fins que sort\u00eds i llavors a pedregades, el f\u00e8iem marxar ben lluny”.<\/p>\n

Na Rita Costa indica que quan els pares vetaven un pretendent per la seva filla, l’\u00fanica manera de superar la negativa era “robant s’al\u00b7lota”, el que significava que el jove s’emportava a la seva estimada a dormir a casa seva o d’algun familiar. La jove ja no tornaria a casa dels seus fins que estigu\u00e9s casada, i en aquests casos la boda es preparava amb tota celeritat. L’\u00e8poca del festeig s’acabava quan els joves es prometien, i des d’aquell moment els joves ja no festejaven amb ning\u00fa altre. Malgrat que el festeig podia durar uns quants anys, \u00e9s conegut un cas extrem, el cas d’una parella que festej\u00e0 21 anys. Na Rita recorda com l’home, amb sorneguera, deia: “Set anys per con\u00e8ixer-la, set per tractar-la i set per anar tocant”.<\/p>\n

La tradici\u00f3 del festeig acab\u00e0 amb l’arribada del Turisme, com evoca en Pep Costa, pocs anys m\u00e9s jove que la seva germana Rita: “El que f\u00e8iem a l’estiu era lligar amb les franceses i despr\u00e9s arribava l’hivern i les pageses ens donaven carabasses”, mentre que en Pep Ferrer apunta que el sistema educatiu hi ha tingut molt a veure: “Anys enrere elles no anaven a escola, i per con\u00e8ixer-les hav\u00edem d’anar a casa seva, potser fins llavors no hi hav\u00edem parlat mai. Ara ja es coneixen i fan relacions anant a escola”.<\/p>\n

Sobre la manera actual d’establir relacions sentimentals, en Paco no en t\u00e9 cap dubte “hauria hagut de n\u00e9ixer m\u00e9s tard”, diu, mentre que na Rita explica que “s’ha passat d’un extrem a l’altre, avui dia, m\u00e9s aviat s\u00f3n elles les que festegen”, i per na Francisca, “ara aix\u00f2 ja no es mira, llavors una al\u00b7lota no s’hagu\u00e9s atrevit a dir res a un jove, ara tenim igualtat”, assegura somrient.<\/p>\n

________________________________________________________<\/p>\n

PUBLICITAT<\/strong><\/p>\n

\"www.proximoferry.com\"<\/a><\/p>\n

Pensant en el proper viatge?
\nEntra\u00a0a\u00a0www.proximoferry.com<\/b><\/a>\u00a0i compra el teu
\nbitllet de ferry per moure’t entre\u00a0Eivissa i Formentera.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La “iaia” era una persona que controlava que l’honor de l’al\u00b7lota qued\u00e9s intacte. En sentir picar de mans, el jove sabia que…<\/span><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":4428,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[39],"tags":[],"class_list":["post-4396","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-proximo-ferry","ca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4396"}],"collection":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4396"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4396\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4400,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4396\/revisions\/4400"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4428"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4396"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4396"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4396"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}