{"id":4279,"date":"2018-03-08T13:00:21","date_gmt":"2018-03-08T13:00:21","guid":{"rendered":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/?p=4279"},"modified":"2018-02-19T20:50:54","modified_gmt":"2018-02-19T20:50:54","slug":"las-murallas-renacentistas-de-ibiza","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/ca\/2018\/03\/08\/las-murallas-renacentistas-de-ibiza\/","title":{"rendered":"LES MURADES RENAIXENTISTES D’EIVISSA"},"content":{"rendered":"

Mar\u00e8s extret de la Punta de sa Pedrera de Formentera fou emprat per construir les murades renaixentistes de Vila.<\/strong><\/p>\n

Abans de la construcci\u00f3 de les noves murades, quan s’apropava un perill, els eivissencs preferien amagar-se a les muntanyes que refugiar-se al recinte medieval.<\/strong><\/p>\n

Text: Josep Rubio | Fotografia: Pr\u00f3ximo Ferry<\/em><\/p>\n

Un dels atractius de la travessa entre Formentera i Eivissa \u00e9s contemplar Dalt Vila i les murades renaixentistes que l’envolten des del privilegiat mirador en qu\u00e8 es converteix la coberta del \u2018ferry\u2019. La UNESCO declar\u00e0 el 1999 que les murades, juntament amb la praderia de posid\u00f2nia que enlla\u00e7a les Piti\u00fcses i els jaciments arqueol\u00f2gics de Sa Caleta i Puig des Molins, formen part del Patrimoni de la Humanitat.<\/p>\n

Durant la dominaci\u00f3 musulmana (902-1235) ja se cita l’exist\u00e8ncia de murades, per\u00f2 a mitjans del segle XVI aquesta fortificaci\u00f3 medieval havia quedat obsoleta amb la irrupci\u00f3 de les noves estrat\u00e8gies b\u00e8l\u00b7liques i l’\u00fas d’armes de foc, a banda dels casos de ve\u00efns que havien obert portes i finestres a les cases fetes a tocar del mur. En definitiva, quan de la mar s’apropava el perill, la gent d’Eivissa tendia m\u00e9s a refugiar-se a les muntanyes que a fer-ho dins del recinte emmurallat.<\/p>\n

De fet, els eivissencs patiren freq\u00fcents r\u00e0tzies per part de corsaris nord-africans que, per m\u00e9s facilitats, comptaven amb el port natural de s’Espalmador, a la deshabitada Formentera, on podien gaudir de refugi, bona visibilitat, fusta, ca\u00e7a i aigua. Entre les nombroses incursions enemigues, destaca la de 1543, quan Vila fou bombardejada per corsaris algerians des de l’illot de ses Rates.<\/p>\n

Eivissa tenia una import\u00e0ncia que transcendia el valor de la seva principal riquesa, la sal. Des de l’illa es podien controlar les rutes comercials del llevant Peninsular, de manera que Carles I i Felip II inclogueren l’illa en el seu pla de modernitzaci\u00f3 de les defenses de la Mediterr\u00e0nia, amb la finalitat de combatre les cont\u00ednues irrupcions de Fran\u00e7a i l’imperi otom\u00e0.<\/p>\n

Les obres comen\u00e7aren el 1555 i conclogueren el 1596, seguint el projecte de fortificaci\u00f3 renaixentista de l’itali\u00e0 Gianbattista Calvi, que mantenia el tra\u00e7at de la murada medieval per\u00f2 amb el per\u00edmetre eixamplat per facilitar el moviment dels canons. Aplic\u00e0 el sistema de baluards en substituci\u00f3 a les torres i de murs amb pendent, per suportar millor els embats de l’artilleria, en comptes de parets verticals, com era habitual en les fortificacions medievals. Despr\u00e9s de la mort de Calvi, prengu\u00e9 el relleu Giacobo Palearo “Frat\u00edn”, qui f\u00e9u algunes modificacions al projecte, com ara incloure dins la fortificaci\u00f3 un barri que havia crescut extramurs i que qued\u00e0 protegit pel baluard de Santa Ll\u00facia.<\/p>\n

Si b\u00e9 de Formentera podia arribar el perill, des d’aquesta illa tamb\u00e9 arrib\u00e0 bona part de la soluci\u00f3, ja que est\u00e0 documentat que almenys durant el 1559 s’utilitz\u00e0 mar\u00e8s extret de la Punta de sa Pedrera per construir la murada de Vila. Pel que fa als treballadors que ajudaren a construir-la, la m\u00e0 d’obra especialitzada va venir en bona part de fora l’illa, per\u00f2 els eivissencs tamb\u00e9 hi hagueren d\u2019invertir molts esfor\u00e7os. Com explica l’historiador Antoni Ferrer Abarzuza, la major part de la m\u00e0 d’obra era de Vila, mentre que els habitants dels pobles i de les zones rurals hi acudien per torns. A m\u00e9s, els ve\u00efns que disposaven d’animals de c\u00e0rrega estaven obligats a aportar-los a les feines. Les obres s’allargaren m\u00e9s de quatre d\u00e8cades, en part perqu\u00e8 els illencs havien de fer-les compatibles amb el treball al camp i les salines.<\/p>\n

Quan les murades comen\u00e7aren a estar perfilades, es not\u00e0 un canvi important en els atacants, que a partir de 1578 ja no dirigiren m\u00e9s falconades contra la ciutat i es limitaren a fer incursions a la part forana. Les murades, on s’hi establ\u00ed un contingent de soldats que arrib\u00e0 als 300 al segle XVIII, deixaren de tenir rellev\u00e0ncia al segle XIX, i no fou fins a la Guerra Civil que recuperaren la seva finalitat defensiva, en aquest cas perqu\u00e8 en elles s’hi obriren diversos refugis antiaeris aix\u00ed com un t\u00fanel que comunica es Soto amb la pla\u00e7a de l’Ajuntament.<\/p>\n

________________________________________________________<\/p>\n

PUBLICITAT<\/strong><\/p>\n

\"www.proximoferry.com\"<\/a><\/p>\n

Pensant en el proper viatge?
\nEntra\u00a0a\u00a0www.proximoferry.com<\/b><\/a>\u00a0i compra el teu
\nbitllet de ferry per moure’t entre\u00a0Eivissa Formentera.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Mar\u00e8s extret de la Punta de sa Pedrera de Formentera fou emprat per construir les murades renaixentistes de Vila. Abans de la…<\/span><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":4276,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[37],"tags":[],"class_list":["post-4279","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-historia","ca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4279"}],"collection":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4279"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4279\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4284,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4279\/revisions\/4284"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4276"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4279"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4279"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4279"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}