{"id":4261,"date":"2018-02-22T13:00:58","date_gmt":"2018-02-22T13:00:58","guid":{"rendered":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/?p=4261"},"modified":"2018-02-19T17:29:57","modified_gmt":"2018-02-19T17:29:57","slug":"hacer-las-americas-a-los-16-anos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/ca\/2018\/02\/22\/hacer-las-americas-a-los-16-anos\/","title":{"rendered":"FER LES AM\u00c8RIQUES ALS 16 ANYS"},"content":{"rendered":"<p><strong>Juntament amb altres 15 joves, en Pep Mayans embarc\u00e0 cap a Cuba per treballar en una explotaci\u00f3 de carb\u00f3 vegetal.<\/strong><\/p>\n<p><strong>En el ranxo, les comoditats es redu\u00efen a una cabana de fulles de palmera, un coi i un coix\u00ed farcit de seg\u00f3.<\/strong><\/p>\n<p><em>Text: Josep Rubio | Fotografia: Arxiu familia Barber<\/em><\/p>\n<p>Les dures condicions del camp de Formentera i les escasses possibilitats d&#8217;obtenir ingressos en met\u00e0l\u00b7lic m\u00e9s enll\u00e0 de l&#8217;esgotadora feina a les salines, impulsaren a centenars d&#8217;illencs a buscar fortuna a Am\u00e8rica, especialment a Cuba. El professor de la UIB, Antoni Marimon, ha documentat que almenys 285 formenterers des de les darreries del segle XIX fins a la meitat del segle passat buscaren un futur millor a l&#8217;illa caribenya. Un d&#8217;aquests illencs que anaren a fer les Am\u00e8riques fou en Pep Mayans Ferrer, Pep de na Teueta.<\/p>\n<p>Era un pag\u00e8s que el 1920, a l&#8217;edat de 16 anys, embarc\u00e0 en l&#8217;expedici\u00f3 organitzada pel seu oncle, que aconsegu\u00ed allistar 16 joves de Formentera per treballar en una explotaci\u00f3 de carb\u00f3 vegetal a l&#8217;illa de la Juventud, llavors anomenada illa de los Pinos. La producci\u00f3 de carb\u00f3, juntament amb la pesca de l&#8217;esponja o el treball a les finques de canya de sucre, fou un dels sectors on feinejaren els formenterers emigrats a Cuba. Pel que fa a l&#8217;elaboraci\u00f3 del carb\u00f3 vegetal, els illencs gaudien a m\u00e9s d&#8217;una especial habilitat, ja que era una tasca que molts dominaven i havien practicat a Formentera.<\/p>\n<p>Maria Mayans Juan, Maria d&#8217;en Barber, \u00e9s una de les cantadores m\u00e9s celebrades de l&#8217;illa i filla gran d&#8217;en Pep. Molt v\u00edvidament, recorda algunes de les paraules del pare sobre les experi\u00e8ncies del seu viatge de joventut. Part\u00ed cap a Barcelona carregat \u00fanicament amb els b\u00e9ns que cabien en un sac de lona d&#8217;espardenya lligat amb corda. A la ciutat catalana embarc\u00e0 a bord d&#8217;un buc que feu escala a Cadis i probablement a les Can\u00e0ries, abans de posar rumb a Cuba. La travessa dur\u00e0 28 dies, i despr\u00e9s d&#8217;11 jornades sense tenir terra a la vista, els passatgers albiraren una gavina, presagiant la pr\u00f2xima arribada a Cuba. En Pep i els seus companys d&#8217;emigraci\u00f3 observaren les primeres muntanyes i, enjogassats per la fita, aix\u00ed com segurs que les hores a bord ja estaven comptades, prengueren les patates del rebost per divertir-se llen\u00e7ant-les a les gallines. Els joves s&#8217;emportaren una severa reprimenda del patr\u00f3, que els record\u00e0 que aquella era nom\u00e9s una illa que encara distava moltes milles del seu port final.<\/p>\n<p>Arribats a l&#8217;illa de los Pinos, el seu dest\u00ed fou treballar en un dels anomenats ranxos, una explotaci\u00f3 de carb\u00f3 vegetal situada al camp. En Pep no devia trobar gaire a faltar els seus ve\u00efns, perqu\u00e8 treball\u00e0 envoltat de formenterers, una caracter\u00edstica comuna sobretot arran de qu\u00e8 alguns d&#8217;ells, com en Xomeu Tur Escandell, de can Jai de la Mola, fessin fortuna i arribessin a contractar m\u00e9s de 50 paisans en la seva empresa de carb\u00f3 vegetal.<\/p>\n<p>Aix\u00f2 s\u00ed, les feines eren prou dures, sovint havien d&#8217;anar a buscar llenya a indrets inaccessibles pels animals, aix\u00ed que eren els treballadors els qui havien de carregar a l&#8217;esquena els fustots i despr\u00e9s estibar-los en uns cavalls que es resistien a marxar amb aquella ingent c\u00e0rrega a la gropa.<\/p>\n<p>Com a habitatge, al ranxo comptaven amb cabanes fetes amb fulles de palmera sostingudes amb un puntal, on descansaven en simples cois fermats a dues fustes i en les que s&#8217;hi acomodaven amb l&#8217;ajuda d&#8217;un coix\u00ed farcit de seg\u00f3. Un coi que acompany\u00e0 en Pep en el viatge de tornada i anys m\u00e9s tard esdevingu\u00e9 una joguina per na Maria, que encara avui recorda les hores en qu\u00e8, de petita, s&#8217;hi havia gronxat.<\/p>\n<p>Per menjar, el seu pare deia que s&#8217;alimentaven de carn de porc que arribava dipositada en caixes i no sempre en bon estat. Una dieta que a vegades complementava amb les t\u00f3rtores ca\u00e7ades en un estany proper al ranxo.<\/p>\n<p>L&#8217;intercanvi de not\u00edcies amb Formentera era lent per\u00f2 regular, la correspond\u00e8ncia amb la fam\u00edlia era comuna gr\u00e0cies al fet que la majoria dels formenterers, a difer\u00e8ncia de les formentereres, sabien escriure per, precisament, poder anar a l&#8217;emigraci\u00f3. Aquest era el cas d&#8217;en Pep, que quan era a Formentera, de nits i a estones mortes, s&#8217;havia preparat aprenent lletra amb el seu pare, qui al seu torn tamb\u00e9 havia anat a Am\u00e8rica. Recorda na Maria, que en aquells temps es deia que si un home sabia fer una carta i un compte, ja tenia prou escola. Precisament en un dels escrits que li arrib\u00e0 de Formentera, els seus pares li notificaren que havia sorgit la possibilitat de comprar un tros de bosc, profit\u00f3s per fer-hi pasturar les ovelles i cabres de la fam\u00edlia. Les monedes d&#8217;or que guany\u00e0 en els tres anys de treball a Cuba s&#8217;invertiren en aquesta empresa, ja que a en Pep, a difer\u00e8ncia d&#8217;altres joves, no necessitava destinar els estalvis en la construcci\u00f3 d&#8217;una casa o en la compra d&#8217;una barca.<\/p>\n<p>Al cap de tres anys d&#8217;haver partit, en Pep torn\u00e0 a Formentera, de nou per fer de pag\u00e8s i dos o tres mesos a l&#8217;any, treballar de temporer en la recol\u00b7lecta de la sal. S&#8217;espos\u00e0 el 1929 i el 1930 tengu\u00e9 la primera de cinc fills, na Maria, que avui viu en una casa propera a Sant Ferran envoltada dels seus quatre fills, cinc n\u00e9ts i cinc besn\u00e9ts.<\/p>\n<p>________________________________________________________<\/p>\n<p><strong>PUBLICITAT<\/strong><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.proximoferry.com\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4240 size-medium aligncenter\" src=\"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/PUBLICITAT-PEU-DE-POST-300x113.jpg\" alt=\"www.proximoferry.com\" width=\"300\" height=\"113\" srcset=\"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/PUBLICITAT-PEU-DE-POST-300x113.jpg 300w, https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/PUBLICITAT-PEU-DE-POST-768x290.jpg 768w, https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/PUBLICITAT-PEU-DE-POST-1024x386.jpg 1024w, https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/PUBLICITAT-PEU-DE-POST-150x57.jpg 150w, https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/PUBLICITAT-PEU-DE-POST-706x266.jpg 706w, https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/PUBLICITAT-PEU-DE-POST-1200x453.jpg 1200w\" sizes=\"(max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\">Pensant en el proper\u00a0viatge?<br \/>\nEntra\u00a0a\u00a0<a href=\"http:\/\/www.proximoferry.com\"><b>www.proximoferry.com<\/b><\/a>\u00a0i compra el teu<br \/>\nbitllet de ferry per moure&#8217;t entre\u00a0Eivissa Formentera.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Juntament amb altres 15 joves, en Pep Mayans embarc\u00e0 cap a Cuba per treballar en una explotaci\u00f3 de carb\u00f3 vegetal. En el<span class=\"ellipsis\">&#8230;<\/span><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":4255,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[37],"tags":[],"class_list":["post-4261","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-historia","ca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4261"}],"collection":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4261"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4261\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4262,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4261\/revisions\/4262"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4255"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4261"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4261"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4261"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}