{"id":4177,"date":"2018-01-11T14:00:05","date_gmt":"2018-01-11T14:00:05","guid":{"rendered":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/?p=4177"},"modified":"2018-01-11T19:17:10","modified_gmt":"2018-01-11T19:17:10","slug":"can-blai-el-castellum-de-formentera","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/ca\/2018\/01\/11\/can-blai-el-castellum-de-formentera\/","title":{"rendered":"CAN BLAI, EL CASTELLUM DE FORMENTERA"},"content":{"rendered":"<p><strong>Fins a uns vuitanta legionaris romans haurien defensat la fortificaci\u00f3 a finals del segle III i principis del IV<\/strong><\/p>\n<p><strong>Experts de 21 universitats de cinc pa\u00efsos diferents han estudiat el cas de Can Blai<\/strong><\/p>\n<p><em>Text: Josep Rubio | Forografia: Pr\u00f3ximo Ferry<\/em><\/p>\n<p>Can Blai \u00e9s un dels jaciments arqueol\u00f2gics m\u00e9s importants de l\u2019illa, com demostra l\u2019inter\u00e8s que ha despertat entre els experts. Entre 1979 i 1980 les universitats de Balears, Val\u00e8ncia i Barcelona impulsaren la primera campanya d\u2019excavacions a l\u2019indret, una tasca que present\u00e0 moltes dificultats perqu\u00e8 l\u2019\u00e0rea estava completament emboscada. Tres d\u00e8cades m\u00e9s tard, entre 2013, 2014 i 2015 gaireb\u00e9 una cinquantena d\u2019estudiants de 21 universitats de cinc pa\u00efsos diferents seguiren les feines, que entre d\u2019altres, pretenien aclarir la inc\u00f2gnita de si la fortificaci\u00f3 fou acabada i si entr\u00e0 mai en funcionament.<\/p>\n<p>El castellum es troba a l\u2019al\u00e7ada del km 10 de la carretera principal, empla\u00e7at en una posici\u00f3 estrat\u00e8gica, gaireb\u00e9 al centre de Formentera, en l\u2019istme que uneix la Mola i es Cap de Barbaria. La localitzaci\u00f3 \u00e9s id\u00f2nia per controlar el litoral nord de l\u2019illa i est d\u2019Eivissa aix\u00ed com el Migjorn de Formentera, a 600 metres de la mar pel nord i a uns 900 cap al sud. Les restes de la fortificaci\u00f3 han arribat als nostres dies en mal estat perqu\u00e8 al llarg dels segles, els successius pobladors de l\u2019illa han espoliat l\u2019edifici per aprofitar-ne les pedres ja tallades. D\u2019aquesta manera avui podem contemplar \u00fanicament els fonaments i la primera filada dels murs i les torres. Un material que els constructors extragueren de petites pedreres de mar\u00e8s situades a uns 500 metres de l\u2019edificaci\u00f3, a la costa des Carnatge.<\/p>\n<p>El castellum \u00e9s una fortificaci\u00f3 de tipus \u201cquadriburgium\u201d, un recinte quadrangular de 40 metres per costat que compt\u00e0 amb cinc torres, una per cantonada, i la cinquena que, al costat d\u2019una de les altres torres, serviria per protegir una petita porta d\u2019acc\u00e9s. A l\u2019interior s\u2019hi ubicarien els barracons de la tropa, adherits al mur, de manera que quedava un espai obert al centre.<\/p>\n<p>Ara b\u00e9, en la cara sud-est de la planta hi ha un tram d\u2019uns 10 metres on no s\u2019ha trobat cap indici de construcci\u00f3, el que feu pensar a alguns autors que la fortificaci\u00f3 rest\u00e0 inconclusa. Les recents excavacions dirigides pel doctor en arqueologia Ricardo Gonz\u00e1lez de Villaescusa apunten que les difer\u00e8ncies en el nivell del terreny (que en el tram inconcl\u00fas s\u2019al\u00e7a significativament) i l\u2019erosi\u00f3 podrien haver esborrat les traces de l\u2019antiga construcci\u00f3. A m\u00e9s, l\u2019arque\u00f2leg indica que \u00e9s probable que el fort\u00ed estigu\u00e9s en funcionament a principis del segle IV, per\u00f2 nom\u00e9s durant un breu per\u00edode de temps, un fet que explicaria l\u2019escassetat de restes de cer\u00e0mica o metalls a la zona.<\/p>\n<p>Segons Villaescusa la dotaci\u00f3 de legionaris en el destacament de Formentera no superaria la vuitantena, i es justificaria pel fet que entre el 260 i principis del segle IV es documentaren almenys tres episodis de pirateria en aquesta \u00e0rea de la Mediterr\u00e0nia. En aquell per\u00edode l\u2019expert assenyala que podrien haver-hi entre 30 i 40 assentaments de poblaci\u00f3 a l\u2019illa, b\u00e0sicament ramaders i agricultors i que en tot cas, el castellum de Formentera serviria com a punt de vigil\u00e0ncia pels perills exteriors de la capital administrativa, Eivissa.<\/p>\n<p>Les troballes fetes a les Piti\u00fcses de monedes de Maxenci recorden, a m\u00e9s, el domini que aquest emperador mantingu\u00e9 sobre les Balears (a m\u00e9s d\u2019altres vasts territoris), enfront del seu rival, Constant\u00ed, que controlava la Pen\u00ednsula. El fet que Maxenci mor\u00eds el 312, a la batalla del pont Milvi, podria explicar que el castellum de Can Blai qued\u00e9s en des\u00fas, ja que el nou emperador, Constant\u00ed, no estaria interessat a assistir militarment a una poblaci\u00f3 hostil que anteriorment havia donat suport al seu rival per liderar l\u2019imperi.<\/p>\n<p>Per saber-ne m\u00e9s:<\/p>\n<p>Enciclop\u00e8dia d\u2019Eivissa i Formentera<\/p>\n<p>Revista Formentera, N\u00famero 4 (Jordi H. Fern\u00e1ndez i Ricardo Gonz\u00e1lez Villaescusa)<\/p>\n<p>Audioteca de R\u00e0dio Illa Formentera, entrevista a Ricard G. Villaescusa (8 de juliol de 2014)<\/p>\n<p>Formentera historia de una isla (J.L. Gordillo)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Fins a uns vuitanta legionaris romans haurien defensat la fortificaci\u00f3 a finals del segle III i principis del IV Experts de 21<span class=\"ellipsis\">&#8230;<\/span><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":4198,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[37],"tags":[],"class_list":["post-4177","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-historia","ca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4177"}],"collection":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4177"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4177\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4178,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4177\/revisions\/4178"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4198"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4177"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4177"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4177"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}