{"id":4126,"date":"2017-11-16T14:00:39","date_gmt":"2017-11-16T14:00:39","guid":{"rendered":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/?p=4126"},"modified":"2017-11-02T11:55:28","modified_gmt":"2017-11-02T11:55:28","slug":"el-universo-sumergido-de-lexi-y-iara","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/ca\/2017\/11\/16\/el-universo-sumergido-de-lexi-y-iara\/","title":{"rendered":"L’UNIVERS SUBMERGIT DE NA LEXI I NA IARA."},"content":{"rendered":"

Les sessions s\u00f3n a trenc d’alba i, si fa fred, en fa per les dues, na Lexi mai s’ha posat un neopr\u00e8.<\/strong><\/p>\n

La model es mostra serena o consumint-se, una representaci\u00f3 de la vulnerabilitat i la for\u00e7a de la mar<\/strong><\/p>\n

Text: Josep Rubio | Forografia: Lexi Laine<\/em><\/p>\n

Nedant sobre la praderia de posid\u00f2nia, qui no s’ha imaginat volant sobre un camp de blat? O en capbussar-nos per comen\u00e7ar el bany, qui no ha experimentat la sensaci\u00f3 de fer un salt cap a una altra dimensi\u00f3? Cap a una realitat de moviments esmorte\u00efts, sons sords i ingravidesa. Amb aquestes preguntes com a coordenades, la fot\u00f2grafa anglesa Lexi Laine (tota una vida estiuejant a Formentera), i la bi\u00f2loga marina Iara S. Chapuis (crescuda a Eivissa i establerta a Formentera) comen\u00e7aren el 2015 un viatge cap al poder, aterridor i encisador a parts iguals, de la mar.<\/p>\n

Na Iara conegu\u00e9 na Lexi per casualitat, en el mercat ambulant des Pujols, i des del primer moment, qued\u00e0 sedu\u00efda per la seva proposta, “el somni de fer de sirena”. Durant tres estius consecutius han recorregut la costa de Formentera: punta Pedrera, punta Prima, cala en Baster, es Cal\u00f3 de Sant Agust\u00ed, es Cap de Barbaria, es cal\u00f3 des Morts… A la recerca d’escenaris on submergir la c\u00e0mera i fer flotar la model, que es mostra “serena”, per\u00f2 tamb\u00e9 “consumint-se”, com “una representaci\u00f3 de la vulnerabilitat i un recordatori de la for\u00e7a de la mar”, escriu na Lexi.<\/p>\n

A vegades nua, tamb\u00e9 coberta amb roba de circ, vestits de boda o peces de segona m\u00e0, na Iara apareix sola en l’escenari submar\u00ed. Una figura dual, disposada a mostrar les nostres debilitats i fortaleses, flanquejada per la praderia palpitant de posid\u00f2nia i el flux de la llum que travessa l’abisme i impacta en teles i pell.<\/p>\n

Per obtenir la llum que vol na Lexi, les sessions s\u00f3n sempre de bon mat\u00ed, gaireb\u00e9 a trenc d’alba, a vegades duren una hora, altres s’allarguen fins a quatre, per\u00f2 a l’aigua, tan aviat, sempre hi fa fred. I sobre aix\u00f2, afegeix la model: “Anem juntes, na Lexi mai s’ha posat un neopr\u00e8 mentre em feia fotos, ni tampoc porta bombona per respirar, tot \u00e9s a pulm\u00f3”. La fot\u00f2grafa captura la frontera entre aire i immersi\u00f3, el m\u00f3n conegut i previsible en contraposici\u00f3 al seu imaginari, descriu la textura de la superf\u00edcie vista des de la profunditat, o demana a na Iara que se submergeixi “fins a quatre o cinc metres, on costa molt mantenir-se sense sortir disparada cap amunt”. La for\u00e7a que les atrau cap a la superf\u00edcie, \u00e9s la que les impulsa a somiar en exportar el seu projecte, diu na Iara, que desitja submergir-se als cenotes mexicans, petits estanys d’aigua cristal\u00b7lina i dol\u00e7a, amb menor flotabilitat.<\/p>\n

De moment, el seu projecte fotogr\u00e0fic comen\u00e7a a fer cam\u00ed des de casa i una de les imatges de la seva s\u00e8rie ha estat exhibida al Festival Save Posidonia Project. L\u2019obra s\u2019ha subhastat i els diners obtinguts es destinaran a la investigaci\u00f3 i protecci\u00f3 de la posid\u00f2nia oce\u00e0nica.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Les sessions s\u00f3n a trenc d’alba i, si fa fred, en fa per les dues, na Lexi mai s’ha posat un neopr\u00e8.…<\/span><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":4123,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[39],"tags":[],"class_list":["post-4126","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-proximo-ferry","ca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4126"}],"collection":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4126"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4126\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4128,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4126\/revisions\/4128"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4123"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4126"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4126"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4126"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}