{"id":4114,"date":"2017-11-02T14:00:36","date_gmt":"2017-11-02T14:00:36","guid":{"rendered":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/?p=4114"},"modified":"2017-11-02T11:09:57","modified_gmt":"2017-11-02T11:09:57","slug":"espana-camarada","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/ca\/2017\/11\/02\/espana-camarada\/","title":{"rendered":"ESPANYA CAMARADA"},"content":{"rendered":"

El primer que digu\u00e9 el supervivent en pujar a bord fou \u201cEspanya camarada\u201d.<\/strong><\/p>\n

Els pescadors de la Mola durant anys veieren la silueta de l’avi\u00f3 al fons de la mar.<\/strong><\/p>\n

Text: Josep Rubio | Forografia: Pr\u00f3ximo Ferry<\/em><\/p>\n

El 1944 la Segona Guerra Mundial afrontava el tram final i des de Formentera no era estrany veure els avions de la Luftwaffe, la for\u00e7a a\u00e8ria alemanya, que en el seu recorregut des de les bases de la Fran\u00e7a ocupada, es dirigien al nord d’\u00c0frica per repel\u00b7lir l’avan\u00e7 aliat.<\/p>\n

Durant la tarda del 12 de maig d’aquell any, en Pep Escandell Ferrer, un jove pag\u00e8s de la Mola, treballava a l’era i despr\u00e9s d’escoltar com s\u2019apropava una remor de motors, observ\u00e0 “quatre bombarders alemanys”. Segons apunta el documentalista Llu\u00eds Mir podrien ser Junkers Ju 88 que, en formaci\u00f3, sobrevolaven l’altipl\u00e0 en direcci\u00f3 al sud, a “escassa altura, gaireb\u00e9 fregant el far”, recorda en Pep.<\/p>\n

Hores m\u00e9s tard, al voltant de les 20.40, ja sopava a casa seva, a can Jaume des Camp, quan sent\u00ed un “tro” que distragu\u00e9 la seva atenci\u00f3 del plat. Segu\u00ed menjant fins que abans d’acabar de sopar, aparegu\u00e9 a casa seva, “molt alterat”, el T\u00e8cnic Mec\u00e0nic del far de la Mola. Entre esbufecs, Jos\u00e9 A. Gradaille explic\u00e0 que un avi\u00f3 que arribava “tocat” provinent del sud, s’havia estavellat a la mar a pocs metres del penya-segat i que de segur que hi havia algun supervivent, doncs el faroner havia vist almenys una bengala llen\u00e7ada des de l’aigua.<\/p>\n

En Pep, que llavors tenia 22 anys i poca experi\u00e8ncia a la mar, decid\u00ed demanar ajuda a un ve\u00ed mariner, en Xomeu Torres, de can Puig, qui anys m\u00e9s tard es convertiria en el seu sogre.<\/p>\n

Els tres s’encaminaren cap a cala Codolar i mentre baixaven a tota pressa la barda avall veieren una altra bengala. Ara ja podien localitzar amb m\u00e9s exactitud el supervivent. Es trobava a uns 300 metres de les penyes, just enfront dels varadors. En Pep hi tenia una xalana que no oferia \u201cprou for\u00e7a a proa” per la qual cosa decidiren prendre “el bot d’en Riera”, segurs de qu\u00e8 el ve\u00ed no s’enfadaria perqu\u00e8 agafessin sense perm\u00eds l’embarcaci\u00f3 en un “cas d’emerg\u00e8ncia”.<\/p>\n

Gradaille i Xomeu d’en Puig bogaven, mentre que en Pep anava a proa, amb un fanalet que li havia prestat el faroner, i intentava distingir alguna figura en la fosca d’una nit sense lluna. De sobte perceb\u00e9 que eren a sobre d\u2019una \u00e0mplia taca de combustible i avis\u00e0 als seus companys: “Ja hi som”.<\/p>\n

Immediatament veieren a un home corpulent a bord d’una balsa de salvament, sol i banyat en oli de dalt a baix. L’avi\u00f3 ja havia anat a fons, \u201ca uns 20 metres de profunditat\u201d. En Pep f\u00e9u un gest amb la m\u00e0, per preguntar-li quants supervivents hi havia. L’home digu\u00e9 “eins” (un, en alemany) i afeg\u00ed, tr\u00e0gicament, “zwei kaputt” (dos morts) assenyalant cap a baix. M\u00e9s tard en Pep sab\u00e9 que abans de qu\u00e8 l\u2019avi\u00f3 toqu\u00e9s l\u2019aigua, s\u2019havia llen\u00e7at a la mar en ple vol un quart tripulant \u201cque es perd\u00e9 per sempre\u201d.<\/p>\n

“L’alemany devia tenir uns 35 o 40 anys i era tan gros que a penes cabia en el bot”, rememora en Pep qui assenyala que en pujar a bord tingu\u00e9 bona cura de \u201cno perdre la bota que sostenia amb una m\u00e0”. El primer que digu\u00e9 fou “Espanya camarada”. Als seus 96 anys, en Pep, que hi sent sense haver de parlar alt, fa llargues caminades cada tarda i s’expressa perfectament, recorda com el supervivent, que resultava ser “el comandant” del bombarder, conservava una darrera bengala sense usar, a la mateixa butxaca d’on tragu\u00e9 “una fotografia arrugada d’una dona i un infant”. Mentre contemplava aquella imatge, a l’alemany se li escapaven les ll\u00e0grimes i en Pep li deia a en Xomeu: “Deixa’l fer”. En arribar a terra, un grup de curiosos s’havia apropat a la cala i entre dos homes pujaren a l’aviador pel caminet que remunta el penya-segat. No estava greument ferit per\u00f2 tenia dificultats per mantenir-se en peus.<\/p>\n

Segons el report oficial que va fer Gradaille, l’alemany fou at\u00e8s al far, mentre que en Pep indica que pass\u00e0 la nit a can Pep Xomeu de la Mola. L’endem\u00e0 l\u2019aviador, de qui no es coneix el nom, torn\u00e0 a la vora del penya-segat, on coincid\u00ed de nou amb en Pep. \u201cAfaitat, net i amb roba nova, estava de molt bon veure” i afegeix que mentre observava fixament la zona on havia impactat l’avi\u00f3, \u201ces gir\u00e0 i no digu\u00e9 res, nom\u00e9s em mir\u00e0 i somrigu\u00e9”. El militar seria traslladat a la base d’Hidroavions de l’estany Pudent i finalment repatriat a Alemanya.<\/p>\n

El faroner fou recompensat per l’estat germ\u00e0nic amb un diploma i 1.000 pessetes (que mai compart\u00ed amb els seus companys de rescat), mentre que en Pep es qued\u00e0 amb una muda inservible, tota bruta del combustible de l\u2019avi\u00f3, i la hist\u00f2ria viscuda en primera persona de com la Segona Guerra Mundial havia esquitxat Formentera.<\/p>\n

Els cossos dels dos alemanys sense vida de l’interior del Junkers foren recuperats al cap de pocs dies per dos bussos que arribaren d’Eivissa a bord de la Mariana, una barca de bou. Els pescadors de la Mola distingiren durant anys la silueta de l’avi\u00f3 al fons de la mar, fins que “una empresa valenciana”, evoca en Pep, proced\u00ed a desmuntar-lo i emportar-se’l a peces.<\/p>\n

 <\/p>\n

Per saber-ne m\u00e9s:<\/p>\n

www.farsdebalears.org<\/p>\n

El far de Formentera (Javier P\u00e9rez de Ar\u00e9valo i Kole Seoane)<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El primer que digu\u00e9 el supervivent en pujar a bord fou \u201cEspanya camarada\u201d. Els pescadors de la Mola durant anys veieren la…<\/span><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":4112,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[37],"tags":[],"class_list":["post-4114","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-historia","ca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4114"}],"collection":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4114"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4114\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4116,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4114\/revisions\/4116"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4112"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4114"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4114"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4114"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}