{"id":4039,"date":"2017-09-07T13:00:06","date_gmt":"2017-09-07T13:00:06","guid":{"rendered":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/?p=4039"},"modified":"2017-09-09T07:59:09","modified_gmt":"2017-09-09T07:59:09","slug":"el-joyero-de-formentera","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/ca\/2017\/09\/07\/el-joyero-de-formentera\/","title":{"rendered":"EL JOIER DE FORMENTERA"},"content":{"rendered":"<p><strong>Un jove Enric Majoral arrib\u00e0 a les Piti\u00fcses obligat, com a recluta per fer la Mili.<\/strong><\/p>\n<p><strong>\u201cCr\u00e9ixer massa pot acabar sent una esclavitud, per sort arrib\u00e0 la crisi i ho atur\u00e0\u201d<\/strong><\/p>\n<p><span style=\"text-decoration: underline;\"><em>Text: Josep Rubio | Fotografia: Dolors Porredon<\/em><\/span><\/p>\n<p>El servei militar oblig\u00e0 al recluta Enric Majoral a desembarcar a Eivissa l\u2019any 1971. Un fet decisiu en la vida d\u2019un jove de poc m\u00e9s de 20 anys que per aquells dies ja havia viatjat per Europa, \u00c0sia i el nord d\u2019\u00c0frica. El fill d\u2019un professional del cuir de Sabadell i que ja anava encaminat a convertir-se en delineant, va viure, durant el seu obligat pas per l\u2019Ex\u00e8rcit, un punt d\u2019inflexi\u00f3 que li canviaria la vida: l\u2019oportunitat perqu\u00e8 la seva \u00e0nima creadora despert\u00e9s.<\/p>\n<p>Gaireb\u00e9 50 anys m\u00e9s tard, Enric Majoral \u00e9s premi Nacional d\u2019Artesania, les seves peces s\u2019exposen al Museu d\u2019Art i Disseny de Nova York i \u00e9s el joier referent de Formentera, l\u2019illa que el declar\u00e0 fill adoptiu l\u2019any 2014.<\/p>\n<p>La trobada entre Majoral i la seva illa musa, el seu fet inspirador, tingu\u00e9 lloc un dia de perm\u00eds en qu\u00e8 el llavors soldat, decid\u00ed creuar es Freus i recalar a la Savina. All\u00e0 llog\u00e0 una bicicleta amb qu\u00e8 recorregu\u00e9 els 19 km fins al far de la Mola, on contemplant la immensitat el va sorprendre la m\u00fasica d\u2019una llunyana flauta. Avui explica que el captiv\u00e0 \u201caquesta bellesa despullada de l\u2019illa, molt senzilla per\u00f2 que ho omple tot\u201d i recorda la netedat de l\u2019atmosfera \u201cper\u00f2 no perqu\u00e8 hagu\u00e9s bufat la Tramuntana, sin\u00f3 perqu\u00e8 se sentia un aire transparent, d\u2019indret poc trepitjat, com si escoltant b\u00e9 poguessis sentir les veus dels fenicis, els romans i la resta de pobles que han passat per aqu\u00ed al llarg dels segles\u201d.<\/p>\n<p>A causa d&#8217;aquesta actitud contemplativa, si observem el paisatge de l\u2019illa, trobarem moltes correspond\u00e8ncies en l\u2019obra que durant m\u00e9s de quatre d\u00e8cades ha elaborat Majoral. Comen\u00e7\u00e0 realitzant peces amb botons i fils de coure d\u2019electricitat que venia a les nits en una paradeta de l\u2019Hotel La Mola. I quan vei\u00e9 que amb l\u2019artesania podia viure on i com volia, decid\u00ed aprovisionar-se de material i aprendre, gaireb\u00e9 de forma autodid\u00e0ctica.<\/p>\n<p>Observant i experimentant ha desenvolupat obres que beuen de l\u2019illa, com els Trossos de Formentera, joies que mostren fragments de pedra de penya-segat, amb els seus l\u00edquens vius adherits, els Caragols, les Capelletes, els Coconets o la Posid\u00f2nia, entre moltes d\u2019altres. Sobre aquest m\u00e8tode de dirigir l&#8217;atenci\u00f3 cap a l\u2019entorn i convertir-la en acci\u00f3 creadora, reflexiona: \u201cFa 40 anys, quan no hi havia ni cisternes a l\u2019aire lliure ni piscines, tota la petita fauna de Formentera, com pardals i sargantanes, vivien \u00fanicament de l\u2019aigua de la rosada que quedava atrapada en aquestes cavitats a la roca, els coconets\u201d, un descobriment que per la seva simplicitat el fascina i l\u2019impulsa a crear. O la posid\u00f2nia: \u201cA mi m\u2019agradava molt bussejar sobre les praderies. Em semblava que era com volar sobre els camps de blat. De tant en tant es desprenen fulles de posid\u00f2nia, i una vegada tot jugant a dins de l\u2019aigua me\u2019n vaig enrotllar una al bra\u00e7 i vaig pensar: aix\u00f2 \u00e9s fant\u00e0stic per una col\u00b7lecci\u00f3\u201d.<\/p>\n<p>El mateix Majoral admet que les seves peces s\u00f3n per un p\u00fablic minoritari, se surten de la joieria tradicional i dels c\u00e0nons de la contempor\u00e0nia, amb tons mates, texturades per\u00f2 lleugeres, imperfectes\u2026 Tot i aix\u00f2 a Formentera costa anar a un sopar o a un acte p\u00fablic i no detectar peces Majoral que, com li agrada dir al creador, \u201cfan m\u00e9s boniques a les persones i les persones fan m\u00e9s boniques les joies\u201d.<\/p>\n<p>Aquest arrelament en la societat formenterera i la paradoxa de que una joia minorit\u00e0ria agradi majorit\u00e0riament, pot tenir el seu origen en el concepte Majoral de producte artes\u00e0 i de negoci familiar. Igual que els establiments tur\u00edstics m\u00e9s tradicionals, a Majoral l\u2019eix de la plantilla \u00e9s la fam\u00edlia. Amb l\u2019esposa, Dolors, \u201camb qui podria firmar conjuntament les meves peces\u201d i que \u201cs\u2019ocupa de la direcci\u00f3\u201d, \u201cla meva filla Savina que s\u2019encarrega de la comunicaci\u00f3 i el m\u00e0rqueting i el meu fill Roc que tamb\u00e9 dissenya i gestiona el taller\u201d. De nou veiem les refer\u00e8ncies a la mat\u00e8ria de l\u2019illa fins i tot en el nom dels seus fills.<\/p>\n<p>A m\u00e9s, com en l\u2019antic funcionament d\u2019una casa pagesa, la fam\u00edlia treballa com un engranatge, \u201cno establim dies lliures, fem tota la feina que calgui durant la temporada tur\u00edstica, i a l\u2019hivern, treballem quan ens ve de gust\u201d. Aix\u00ed mateix, Majoral fou un dels cofundadors, l\u2019any 1984, de la Fira Artesana de la Mola i poc despr\u00e9s, l\u2019any 1987, establ\u00ed botiga a Sant Francesc. Llavors obrir un negoci dirigit en bona part als turistes fora des Pujols es consider\u00e0 una excentricitat. L\u2019aposta, a m\u00e9s, pretenia donar servei tot l\u2019any \u201cperqu\u00e8 el senyor de Formentera que volia adquirir un obsequi a Majoral per Nadal pogu\u00e9s fer-ho\u201d. Per\u00f2 l\u2019invent sorprengu\u00e9 i funcion\u00e0 fins avui, quan Sant Francesc, que ha estat remodelat i compta amb carrers per a vianants, s\u2019ha convertit en el nou i elegant pol d\u2019atracci\u00f3 per a visitants.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/majoral.com\">Majoral<\/a> ha evolucionat i avui tamb\u00e9 compta amb dos establiments i un taller a Barcelona, una botiga a Eivissa i el taller botiga de la Mola. Per\u00f2 l\u2019amena\u00e7a no sempre arriba des del frac\u00e0s, tamb\u00e9 es pot morir d\u2019\u00e8xit, per aix\u00f2 Majoral assegura que en el moment clau de l\u2019expansi\u00f3 \u201cper sort arrib\u00e0 la crisi\u201d. El creador riu en recordar que durant la primera d\u00e8cada del segle, \u201cels nostres assessors ens venien a dir que ja disposaven del meu nom i que ja em podia anar retirant\u201d. I afegeix: \u201cvam comen\u00e7ar a treballar amb Estats Units. Ens van dir que les peces Majoral interessaven molt i ens van donar espai per exposar-les. Per\u00f2 al cap de 15 dies ja et venen amb exig\u00e8ncies. Et diuen: faci el que vulgui per obtenir aquest tant al mes. I aix\u00f2 vol dir molt, significa anar adaptant les l\u00ednies, els materials, es necessiten novetats de forma constant. Has de ser competitiu, ja no pots treballar en el teu taller, has de pensar a fabricar fora\u2026 \u00e9s una esclavitud i comences un cam\u00ed que ja no saps on et pot portar\u201d. La crisi ho va aturar i \u201cens oblig\u00e0 a replantejar-ho tot i tornar a les nostres arrels\u201d.<\/p>\n<p>\u201cSom una empresa familiar que dissenyem i fabriquem les nostres joies i intentem ser creatius, sorprendre i que les peces tinguin un llenguatge, que vulguin dir alguna cosa, que siguin reconeixibles\u201d. I rebla: \u201cEns agrada mantenir-nos deslligats de la moda i les tend\u00e8ncies. Si fas el que et marca el mercat has de ser el <em>number one<\/em>. I per fer-ho necessites molts diners i la resta \u00e9s m\u00e0rqueting&#8230; No \u00e9s un cam\u00ed que ens interessi\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Un jove Enric Majoral arrib\u00e0 a les Piti\u00fcses obligat, com a recluta per fer la Mili. \u201cCr\u00e9ixer massa pot acabar sent una<span class=\"ellipsis\">&#8230;<\/span><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":4037,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[39],"tags":[],"class_list":["post-4039","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-proximo-ferry","ca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4039"}],"collection":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4039"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4039\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4051,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4039\/revisions\/4051"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4037"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4039"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4039"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4039"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}