{"id":3995,"date":"2017-08-10T13:00:20","date_gmt":"2017-08-10T13:00:20","guid":{"rendered":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/?p=3995"},"modified":"2017-07-24T15:46:38","modified_gmt":"2017-07-24T15:46:38","slug":"el-vino-medieval-de-formentera","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/ca\/2017\/08\/10\/el-vino-medieval-de-formentera\/","title":{"rendered":"El vi medieval de Formentera"},"content":{"rendered":"<p>L&#8217;a\u00efllament de Formentera, que tantes vegades ha significat quedar a part dels aven\u00e7os i les inversions, ha suposat un avantatge en el camp de la viticultura.<\/p>\n<p>Els ceps aut\u00f2ctons no requereixen cap tractament qu\u00edmic i estan adaptats a les condicions d&#8217;altes temperatures, poca pluja i alta salinitat de l&#8217;illa.<\/p>\n<p><em>Text: Josep Rubio | Fotografia: Pr\u00f3ximo Ferry<\/em><\/p>\n<p>Si el vi \u00e9s una de les manifestacions m\u00e9s reeixides per reflectir les singularitats d&#8217;una cultura, un poble i un territori, en el cas dels vins fets a Formentera, d&#8217;una glopada podem degustar 800 anys d&#8217;hist\u00f2ria.<\/p>\n<p>L&#8217;a\u00efllament de Formentera, que tantes vegades ha significat quedar a part dels aven\u00e7os i les inversions, ha suposat un avantatge en el camp de la viticultura. Mentre les vinyes europees eren devastades en la segona meitat de segle XIX per la plaga de la fil\u00b7loxera, els a\u00efllats ceps formenterers quedaren indemnes i avui aquesta illa \u00e9s dels pocs indrets a tot el continent que l&#8217;Organitzaci\u00f3 Internacional de la Vinya i el Vi ha declarat lliure de fil\u00b7loxera.<\/p>\n<p>Aix\u00ed, a la resta d&#8217;Europa \u00e9s obligatori que els ceps comptin amb el peu americ\u00e0, pel que s&#8217;empelta la planta a una arrel de vinya americana, que de manera natural \u00e9s immune a la plaga. En canvi a Formentera es segueix fent vi amb ceps prefil\u00b7lox\u00e8rics, obtenint una varietat en estat pur. L&#8217;avantatge d&#8217;aquestes vinyes \u00e9s que la planta t\u00e9 una arrel principal capa\u00e7 de penetrar a una gran profunditat i extreure la mineralitat, per despr\u00e9s aportar altes qualitats i singularitat als vins. Una exclusivitat que ha fet de les vinyes de peu franc de Formentera una veritable joia del m\u00f3n enol\u00f2gic.<\/p>\n<p>La cultura al voltant del vi est\u00e0 molt implantada a l&#8217;illa. Qualsevol formenterer de soca-rel t\u00e9 algun familiar que elabora vi i, actualment, hi ha unes 60 hect\u00e0rees de vinya a l&#8217;illa, el que representa el 12,5% del total de superf\u00edcie agr\u00edcola utilitzada. Aquests ceps, que en alguns casos poden fregar els 100 anys d&#8217;antiguitat, s\u00f3n en bona part de Monestrell, per\u00f2 tamb\u00e9 s&#8217;hi troben altres varietats com el Fogoneu, la Garnatxa negra, el Grec, el Moll blanc o la Mamella blanca entre moltes d&#8217;altres. Aquests ceps aut\u00f2ctons solen generar \u00fanicament un 25% del ra\u00efm que produeix una vinya empeltada, per\u00f2 no requereixen cap tractament qu\u00edmic, suporten b\u00e9 els fongs i altres plagues i estan completament adaptats a les condicions d&#8217;altes temperatures, poca pluja i alta salinitat de l&#8217;illa.<\/p>\n<p>Ja es troben refer\u00e8ncies a l&#8217;activitat vitivin\u00edcola a la carta d&#8217;infeudaci\u00f3 de 1246 en la qual Guillem de Montgr\u00ed encomana a Berenguer Renard el repoblament de l&#8217;illa. En el document es destaca l&#8217;exist\u00e8ncia d&#8217;unes vinyes a la Mola, concedides a uns ermitans, possiblement els de l&#8217;orde de Sant Agust\u00ed que fundaren el monestir de Santa Maria, i a qui s&#8217;atribueix l&#8217;arribada de la viticultura a Formentera. \u00c9s raonable pensar que el cultiu de la vinya segu\u00eds fins al segle XIV quan es despobl\u00e0 l&#8217;illa, molt probablement com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la gran epid\u00e8mia de pesta negra, que el 1348 acab\u00e0 amb una tercera part de la poblaci\u00f3 europea.<\/p>\n<p>El repoblament definitiu per part d&#8217;eivissencs a finals del segle XVII, reviscolar\u00e0 el cultiu de la vinya, i al segle XIX l&#8217;Arxiduc Llu\u00eds Salvador indica que a l&#8217;illa hi havia 79.000 ceps, amb una producci\u00f3 de m\u00e9s d&#8217;11.000 litres anuals. L&#8217;elaboraci\u00f3 del vi encara augmentaria m\u00e9s a partir de la construcci\u00f3 del celler de Can Marroig, amb una producci\u00f3 que fregar\u00e0 els 50.000 litres.<\/p>\n<p>Amb l&#8217;arribada del segle XXI, les modernes t\u00e8cniques de la viticultura s&#8217;han aplicat per recuperar aquest bagatge i com a resultat, el vi negre de la bodega de la Mola Terramoll, Es Monestir de 2013, elaborat exclusivament amb varietat Monestrell, ha aconseguit el premi Bacchus de Plata, que reconeix als millors vins elaborats al pa\u00eds.<\/p>\n<p>Per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 d&#8217;aquesta professionalitzaci\u00f3 del m\u00f3n del vi, \u00e9s recomanable no perdre-us els concursos de vi pag\u00e8s que se celebren a les festes patronals dels pobles. Cada petit productor arriba amb una garrafa que cont\u00e9 l&#8217;apreciat l\u00edquid. Amb aquest vi, que en els concursos es sol tastar a glop de porr\u00f3, degustem el resultat d\u2019una t\u00e8cnica transmesa de generaci\u00f3 en generaci\u00f3. Tastem el sabor de les inacabables hores de sol impenitent de Formentera, dels debats sobre si calia avan\u00e7ar la verema d&#8217;enguany, en qu\u00e8 de nou no ha plogut a prou, sobre si s\u00f3n m\u00e9s adients les terres argiloses de la Mola o les de baix&#8230; En definitiva, gaudim d\u2019un vi \u00fanic que ens parla del passat i d\u2019una gent i una terra irrepetibles.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>L&#8217;a\u00efllament de Formentera, que tantes vegades ha significat quedar a part dels aven\u00e7os i les inversions, ha suposat un avantatge en el<span class=\"ellipsis\">&#8230;<\/span><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":3993,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[37],"tags":[],"class_list":["post-3995","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-historia","ca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3995"}],"collection":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3995"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3995\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3996,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3995\/revisions\/3996"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3993"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3995"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3995"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3995"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}