El futbol es practicava en terrenys que espantarien els jugadors de cames depilades d’avui.<\/p>\n
L’estrany era un enviat especial del FC Barcelona, que en aquells moments buscava possibles relleus pel m\u00edtic porter blaugrana de la d\u00e8cada del 1950, Antoni Ramallets.<\/p>\n
Text: Josep Rubio | Fotografia: Cedida per T.Torres<\/em><\/p>\n La Societat Deportiva Formentera \u00e9s avui un club consolidat, amb 14 equips i 228 jugadors, que ha culminat una temporada hist\u00f2rica amb l’ascens a Segona B i la disputa de l’eliminat\u00f2ria de la Copa del Rei contra el Sevilla CF. Per\u00f2 el club roig i negre, fundat l’any 1971, \u00e9s hereu d’una tradici\u00f3 futbol\u00edstica que es remunta a la d\u00e8cada de 1930, quan el telegrafista mallorqu\u00ed destacat a l’illa, P\u00edo Cormenzana, introdu\u00ed el primer esport modern a l’illa.<\/p>\n M\u00e9s tard, a finals del 1940, alguns dels joves que feien el servei militar a la base d’Hidroavions de l’estany Pudent tamb\u00e9 contribu\u00efren a cultivar l\u2019afici\u00f3. En Toni Geroni (Formentera, 1942) fa mem\u00f2ria d\u2019aquells militars que xutaven la pilota quan ell era un nen. “Mar\u00edn, R\u00edos, Ferrer… per\u00f2 el millor era “el Vasco”, que “quan m\u00e9s b\u00e9 jugava era despr\u00e9s de passar per casa per engatar-se amb vi pag\u00e8s\u201d.<\/p>\n Passat l\u2019equador del segle XX, Formentera comptava amb diversos equips: La Mola, Sant Ferran, Sant Francesc, Cap de Barbaria i La Savina i a m\u00e9s, disposava de nombrosos camps disseminats per tota l’illa. Avui, en Toni Geroni, que jugava de porter, i en Riera (defensa central) recorden com despr\u00e9s de cavar patata tot el dia, trobaven temps i forces per anar a entrenar. O aquella nit que passaren desperts garbejant el blat de la finca d’en Vicent des Pla, per ajudar-lo a acabar la feina i, al mat\u00ed, tenir temps per anar a jugar tots junts.<\/p>\n El futbol es practicava en terrenys que espantarien els jugadors de cames depilades d’avui. Explica Xicu Ferrer, de 73 anys, que el rectangle de joc era delimitat a passes. Les l\u00ednies es marcaven amb cal\u00e7, perqu\u00e8 “en aquells dies tothom en tenia per emblanquinar la casa”. La superf\u00edcie, diu en Xicu, “eren camps que a voltes havien estat sembrats i quasi quedava algun rostoll pel mig”. Toni Geroni evoca com l’antic camp del seu equip, el Sant Francesc, a la barda dels molins, fou anivellat despr\u00e9s de llaurar-lo amb mules, mentre en Riera precisa que a l’\u00e0rea “hi havia ben poca arena, m\u00e9s aviat pedres per tot arreu”, grosses com un ou i que deixaven els jugadors ben masegats. Abans que arribessin les botes de futbol, es jugava amb espardenyes de lona i sola d’espart que s’enquitranava per guanyar resist\u00e8ncia.<\/p>\n Els formenterers disputaven la seva lliga insular, i els millors jugadors formaven una selecci\u00f3 que es despla\u00e7ava espor\u00e0dicament per jugar contra els equips eivissencs, en unes travesses que en Xicu recorda a bord de Sa Balandreta, un vaixell correu propulsat a vela i a motor (quan funcionava) i que podia emprar tres hores des de La Savina a Vila.<\/p>\n En Toni Geroni somriu mentre en Riera li diu: “i com n’era de bo Joanet Pins, no li podies fer una entrada, sempre s’escapava per velocitat”. “Feu un doblet contra l’Uni\u00f3n d’Eivissa”, rebla en Toni, que t\u00e9 gravat el resultat final de 4 a 0 pels de Formentera, en el que tamb\u00e9 marcaren Daniel i Vicent des Pla.<\/p>\n Era el 1959 quan una selecci\u00f3 dels millors jugadors de Formentera viatj\u00e0 per enfrontar-se al gran equip de les Balears, el Mallorca. Els formenterers perderen per 3 a 0 en un partit en qu\u00e8 el porter Toni Geroni vol\u00e0 entre els pals per contenir el setge rival. Tornat a Formentera i quan es trobava de matances a Can Coves (ca Mar\u00ed), aparegu\u00e9 un senyor catal\u00e0 demanant per ell. En Toni, que en aquell moment estava pastant sobrassada, explica que sort\u00ed a parlar amb el visitant amb els bra\u00e7os bruts fins als colzes. L’estrany era un enviat especial del FC Barcelona, que en aquells moments buscava possibles relleus pel m\u00edtic porter blaugrana de la d\u00e8cada del 1950, Antoni Ramallets. El formenterer li don\u00e0 la seva adre\u00e7a i al cap d’una setmana reb\u00e9 una carta del Bar\u00e7a convidant-lo a viatjar a la capital catalana per entrenar amb el primer equip.<\/p>\n El jove, que treballava al forn de pa familiar Geroni (on encara avui podem menjar uns cocarrois memorables), plantej\u00e0 al seu pare marxar de l’illa i provar sort amb el futbol. Cont\u00e9 les ll\u00e0grimes recordant els plors de son pare, que veia com un fill ja li havia marxat al Servei Militar i l’altre li fugiria darrere d’una pilota. En Toni, que tenia llavors 17 anys, hagu\u00e9 de prendre una de les decisions de la seva vida, elegir entre el seu somni de triomfar en el futbol o la superviv\u00e8ncia de la fam\u00edlia. I escoll\u00ed seguir despertant-se cada dia a les 2 de la matinada per ajudar a son pare a pastar el pa a m\u00e0.<\/p>\n Abandon\u00e0 el futbol, per\u00f2 60 anys m\u00e9s tard no l’ha oblidat. Encara avui, al supermercat que regenta, llueix una foto amb l’alineaci\u00f3 que recita de seguit: Xicu Dami\u00e0, Juanito d’en Pep Xomeu, Celestino, Vicent des Pla, Riera, Pep d’en Iai, Toni Miquelet, Daniel, Xiquet Campanitx, Joanet Pins i ell mateix. Encara avui riu quan evoca amb en Riera aquell torneig triangular entre el Sant Francesc, Sant Ferran i La Mola. Eren ben conegudes les desavinences entre els equips dels dos pobles de la part baixa de l’illa i despr\u00e9s de la competici\u00f3, reunits a la Fonda Plat\u00e9 per l’entrega de premis, tots es quedaren de pedra quan el llavors alcalde, Toni Serra, no s’atengu\u00e9 als resultats i salom\u00f2nicament entreg\u00e0 la copa a l’equip que havia demostrat m\u00e9s esportivitat, La Mola.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El futbol es practicava en terrenys que espantarien els jugadors de cames depilades d’avui. L’estrany era un enviat especial del FC Barcelona,…<\/span><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":3986,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[37],"tags":[],"class_list":["post-3988","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-historia","ca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3988"}],"collection":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3988"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3988\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3989,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3988\/revisions\/3989"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3986"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3988"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3988"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3988"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}