{"id":3971,"date":"2017-07-20T15:32:24","date_gmt":"2017-07-20T15:32:24","guid":{"rendered":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/?p=3971"},"modified":"2017-07-26T10:48:35","modified_gmt":"2017-07-26T10:48:35","slug":"cruzando-el-mediterraneo-para-salvar-el-pellejo","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/ca\/2017\/07\/20\/cruzando-el-mediterraneo-para-salvar-el-pellejo\/","title":{"rendered":"Creuant la Mediterr\u00e0nia per salvar la pell"},"content":{"rendered":"<p><strong>L\u2019evasi\u00f3 dels formenterers que fugiren de la repressi\u00f3 franquista fou possible gr\u00e0cies a l\u2019arriscada complicitat dels seus ve\u00efns<\/strong><\/p>\n<p><strong>A bord del lla\u00fct per arribar a Alg\u00e8ria, els formenterers embarcaren provisions d\u2019aigua, pa i pollastres torrats.<\/strong><\/p>\n<p><em>Text: Josep Rubio \/ Fotograf\u00eda: Pr\u00f3ximo Ferry<\/em><\/p>\n<p>En els darrers anys estem sent testimonis de la dram\u00e0tica decisi\u00f3 de milers de persones que, fugint de la guerra o la fam, han d&#8217;emprendre arriscades travesses pel Mediterrani en prec\u00e0ries condicions. Alguns aconsegueixen arribar a les costes europees, en moltes ocasions per acabar reclosos en camps de refugiats o centres d\u2019internament, per\u00f2 per d&#8217;altres, el malson finalitza quan el Mare Nostrum es converteix en la seva tomba.<\/p>\n<p>Aquesta greu decisi\u00f3 tamb\u00e9 l&#8217;hagueren de prendre, no fa tant, diversos formenterers que partiren a bord de petites embarcacions a la recerca de la salvaci\u00f3, en aquest cas fent el trajecte a la inversa, amb rumb al nord d&#8217;\u00c0frica.<\/p>\n<p>El febrer de 1937 set formenterers feren aquesta perillosa travessa amb un lla\u00fct d&#8217;escassos 35 pams, uns cinc metres. Entre els tripulants es trobava Joan Torres Mayans (Formentera, 1914-2004), Joan de Can Guillemet o de Can Pep Toni, i per sort per la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva de l&#8217;illa, els seus descendents, Maria Rosa i Vicent, han pogut recordar la hist\u00f2ria que sentiren, en escass\u00edssimes ocasions, en boca del seu protagonista.<\/p>\n<p>Despr\u00e9s de l&#8217;arribada de les forces franquistes a Formentera el setembre de 1936, es desencaden\u00e0 una repressi\u00f3 sistem\u00e0tica contra aquells que havien recolzat, ni que sigui com a simples simpatitzants, l&#8217;arribada de la democr\u00e0cia i la rep\u00fablica a Espanya. Aquestes accions acabaren amb l&#8217;execuci\u00f3 sense judici previ de 12 formenterers que actualment reposen en fosses pendents de dignificar.<\/p>\n<p>En Joan, pag\u00e8s fadr\u00ed de la Mola de 22 anys, no tenia cap c\u00e0rrec rellevant en organitzacions d&#8217;esquerres, per\u00f2 era ben sabut que era home d&#8217;idees progressistes, pel que fou v\u00edctima de petites extorsions. Mentre llaurava amb l&#8217;egua familiar, persones afins al nou r\u00e8gim que rondaven pels voltants del seu camp se li apropaven per obligar-lo a pagar sumes en met\u00e0l\u00b7lic. La incertesa i la por l&#8217;acompanyaren fins que amb sis homes m\u00e9s, tots ve\u00efns de la Mola, decid\u00ed fugir. Ni la seva mare sabia res dels plans que portava en ment.<\/p>\n<p>Abans de partir, ell i en Xomeu Escandell, de Can Miquel des Bosc, intentaren conv\u00e8ncer al germ\u00e0 de l&#8217;\u00faltim, Jaume, perqu\u00e8 s&#8217;un\u00eds a l&#8217;expedici\u00f3, per\u00f2 el jove s&#8217;hi neg\u00e0, assegurant que no havia fet mal a ning\u00fa i que no tenia res a t\u00e9mer. En Jaume era home intel\u00b7ligent que fins i tot havia ensenyat a llegir i a escriure, tal com s&#8217;explica en la imprescindible Mem\u00f2ria contra l&#8217;oblit, obra coordinada per l&#8217;historiador Artur Parr\u00f3n. Posteriorment Jaume de Can Miquel des Bosc fou capturat pels feixistes quan, al poble del Pilar, sortia de missa amb la seva al\u00b7lota. Fou recl\u00f2s a l\u2019escola i executat en un revolt de la pujada a la Mola. En el record popular ha quedat que la seva al\u00b7lota pogu\u00e9 escoltar el tret de gr\u00e0cia des de casa.<\/p>\n<p>Abans de fer-se a la mar, en Joan i els seus companys de fugida s&#8217;amagaren durant sis dies en una cova de la Mola. Esperaven el moment idoni mentre veien passar els escamots que els buscaven. Fins que una freda nit de febrer, decidiren apropar-se a s&#8217;Estufador, un dels varadors de la Mola, on sota les ordres dels feixistes, muntaven gu\u00e0rdia dos formenterers, Xicu des Moliner i Toni de sa Casilla. En Xicu anava d&#8217;acord amb els pr\u00f2fugs, per\u00f2 igualment deman\u00e0 ser amarrat juntament amb en Toni per simular que havia oposat resist\u00e8ncia.<\/p>\n<p>En Joan i els seus companys prengueren el lla\u00fct d&#8217;en Joan de Can Pep Xomeu. L&#8217;elecci\u00f3 no fou casual. Malgrat l&#8217;obligaci\u00f3 imposada per les autoritats franquistes de qu\u00e8 totes les veles havien de quedar emmagatzemades al far de la Mola per evitar evasions, el de Can Pep Xomeu l&#8217;havia deixada al varador perqu\u00e8 anava sovint a Eivissa per mercadejar.<\/p>\n<p>A les 10 de la nit salparen a rem cap a l&#8217;\u00c0frica, cap a la col\u00f2nia francesa d\u2019Alg\u00e8ria. En Joan no era mica mariner, per\u00f2 s\u00ed un dels seus companys, en Toni d&#8217;en Josep, que havia exercit de patr\u00f3. A m\u00e9s, a bord comptaven amb br\u00faixola, comp\u00e0s i altres instruments de navegaci\u00f3. De fet, el comp\u00e0s i el rumb que havien de prendre els hi havia facilitat un amic seu de can Sord, que com en Xicu, es va jugar la pell per salvar un ve\u00ed. A m\u00e9s, a bord tamb\u00e9 portaven provisions: aigua, pa i pollastres torrats.<\/p>\n<p>L\u2019endem\u00e0, quan es conegu\u00e9 la fugida, el patr\u00f3 de l&#8217;embarcaci\u00f3 Sa Balandreta fou obligat per les forces franquistes a fer-se a la mar per buscar els fugitius. L&#8217;horitz\u00f3 es mostrava buit, i el patr\u00f3, &#8220;un de Can Xesc&#8221;, un altre dels c\u00f2mplices silenciosos de l\u2019evasi\u00f3, se les empesc\u00e0 per fer creure als facciosos armats que l&#8217;acompanyaven que sa Balandreta no podia fer m\u00e9s via.<\/p>\n<p>Per\u00f2 els fugitius ja eren molt lluny, la fortuna els havia somrigut i al cap de poc de partir entr\u00e0 un vent de Tramuntana (nord) que els permet\u00e9 hissar la vela i rec\u00f3rrer 140 milles n\u00e0utiques en nom\u00e9s 48 hores. Desembarcaren a Bouharoun, a nom\u00e9s una cinquantena de kil\u00f2metres d&#8217;Alger. En aquest petit poble pesquer en Joan es qued\u00e0 a viure, treball\u00e0 durant 11 anys de forner i conegu\u00e9 a qui seria la mare dels seus fills, una francesa anomenada Marie Rotol\u00f3. No tingueren la mateixa sort els espanyols que arribaren a territori franc\u00e8s quan caigu\u00e9 la Rep\u00fablica, l\u2019any 1939, molts d\u2019ells foren confinats en camps de concentraci\u00f3 en condicions infrahumanes.<\/p>\n<p>El 1949 els pares d&#8217;en Joan, que era fill \u00fanic, el visitaren a la llavors col\u00f2nia francesa portant-li un document oficial segons el qual no seria represaliat pel r\u00e8gim de Franco. Al cap d&#8217;un any, el 1950, en Joan i la fam\u00edlia que havia format a l&#8217;Alger tornaren a Formentera, on cuid\u00e0 de la seva finca fins a la venerable edat de 90 anys.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>L\u2019evasi\u00f3 dels formenterers que fugiren de la repressi\u00f3 franquista fou possible gr\u00e0cies a l\u2019arriscada complicitat dels seus ve\u00efns A bord del lla\u00fct<span class=\"ellipsis\">&#8230;<\/span><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":3969,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[37],"tags":[],"class_list":["post-3971","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-historia","ca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3971"}],"collection":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3971"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3971\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4000,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3971\/revisions\/4000"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3969"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3971"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3971"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3971"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}