{"id":3854,"date":"2017-06-01T15:00:39","date_gmt":"2017-06-01T15:00:39","guid":{"rendered":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/?p=3854"},"modified":"2017-06-27T15:21:42","modified_gmt":"2017-06-27T15:21:42","slug":"el-sunami-de-formentera","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/ca\/2017\/06\/01\/el-sunami-de-formentera\/","title":{"rendered":"El tsunami de Formentera"},"content":{"rendered":"<p>Encara que h\u00e0gim observat el violent embat d&#8217;un temporal d&#8217;hivern, \u00e9s impossible imaginar-se les dimensions i la for\u00e7a que ha de tenir una sola onada capa\u00e7 de transportar roques de fins a 30 tones a una dist\u00e0ncia d&#8217;entre 50 i 115 metres. El ge\u00f2leg mallorqu\u00ed Xisco Roig aborda aquest assumpte en la seva tesi sobre sediments de tsunamis a les Illes Balears, una investigaci\u00f3 que l&#8217;ha portat fins a Formentera.<\/p>\n<p>El cient\u00edfic ha descobert diversos testimonis de tsunamis a l&#8217;illa i als illots propers d&#8217;Espalmador i Espardell. A Formentera, ha detectat pistes d&#8217;una gran onada a Punta Gavina i es Trucadors, per\u00f2 \u00e9s a Punta Prima on fins ara ha pogut desplegar la seva investigaci\u00f3.<\/p>\n<p>Aquest investigador mallorqu\u00ed ha concl\u00f2s que el terratr\u00e8mol documentat al nord d&#8217;\u00c0frica el 31 de gener de 1756 gener\u00e0 un gegant\u00ed moviment d&#8217;aigua que a 750 km\/h empr\u00e0 uns 30 minuts en creuar el Mediterrani i impactar sobre Formentera. L&#8217;onada, que a mar obert nom\u00e9s s&#8217;elevaria entre 2 i 4 metres, guanyaria al\u00e7ada a mesura que la profunditat minvava, fins a arribar als 10 metres d&#8217;altura als voltants del penya-segat de Punta Prima, al nord-est de l&#8217;illa. El fort impacte de la massa marina amb la part alta de l&#8217;espadat provoc\u00e0 el trencament de la cornisa, el que project\u00e0 a l&#8217;aire almenys 27 blocs de pedra d&#8217;importants dimensions i pes que caigueren molts metres terra endins. El precari repoblament que feia uns 60 anys que s&#8217;havia iniciat a Formentera no deix\u00e0 documentada l&#8217;efem\u00e8ride, per\u00f2 el ge\u00f2leg assenyala que els blocs estudiats coincideixen amb els escalonaments que, com un pany amb la seva clau, han quedat al capdamunt del penya-segat.<\/p>\n<p>Al llarg dels darrers 250 anys, els formenterers han recorregut a aquestes roques per extreure material per la construcci\u00f3, per aix\u00f2 Roig calcula que actualment a l&#8217;illa nom\u00e9s resten un 40% dels testimonis de tsunamis. Tot i aix\u00f2, el cient\u00edfic ha desenvolupat una t\u00e8cnica per relacionar el terratr\u00e8mol documentat al Magreb amb els blocs de Punta Prima. D&#8217;entrada, era infructu\u00f3s fer la prova del carboni 14 per datar la pedra, ja que aquest m\u00e8tode requereix mat\u00e8ria org\u00e0nica morta que no existeix en unes pedres que suposadament es trobaven a la part alta del penya-segat. Per aix\u00f2 Roig ha optat per datar els cocons, les cavitats que es formen a la superf\u00edcie de la roca i on s&#8217;acumula l&#8217;aigua. Aix\u00ed ha concl\u00f2s que aquests clots observats als blocs de punta Prima es podrien datar sobre la d\u00e8cada de 1720, un per\u00edode molt proper al del terratr\u00e8mol de 1756.<\/p>\n<p>A m\u00e9s, Roig ha descobert que a Eivissa les torres de les Portes i de la sal Rossa, orientades cap a la zona d&#8217;impacte de la gran onada, foren restaurades el 1760. No es coneix el motiu de la restauraci\u00f3 per\u00f2 \u00e9s raonable pensar que s&#8217;arreglessin quatre anys m\u00e9s tard de patir l&#8217;embat del tsunami.<\/p>\n<p>Ja en el terreny de la llegenda, la hist\u00f2ria de la gran onada remet a la rondalla de les dues germanes mal avingudes. Vivien en una gran finca fent-se la vida impossible, fins que un gran cop de mar les engol\u00ed a elles, el bestiar i la casa, convertint la seva gran finca en el que avui en dia es coneix com l&#8217;estany Pudent.<\/p>\n<p>\u00c9s possible que es repeteixi un tsunami com el de 1756? Podria ser dem\u00e0 mateix, respon Xisco Roig.<\/p>\n<p><strong>Text: Josep Rubio<\/strong><\/p>\n<p><strong>Fotografia:\u00a0Pr\u00f3ximo Ferry<\/strong><\/p>\n<p>____________<\/p>\n<p><strong><em>COM VIATJAR (EN COTXE O NOM\u00c9S PASSATGERS) D&#8217;EIVISSA A FORMENTERA<\/em><\/strong><\/p>\n<p><em>Per viatjar en ferri entre Eivissa i Formentera, ja sigui en el teu propi cotxe o com a passatger, tens a la teva disposici\u00f3 l&#8217;APP de Pr\u00f3ximo Ferry a les botigues d&#8217;Apple i Google Play. All\u00e0 podr\u00e0s comprar els tiquets, per a passatgers i cohe, del ferri entre Eivissa i Formentera. Ho podr\u00e0s fer tamb\u00e9 en www.proximoferry.com<\/em><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/onelink.to\/ghtqvs\"><br \/>\n<\/a><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/onelink.to\/ghtqvs\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-medium wp-image-3580 aligncenter\" src=\"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/01\/cropped-Banner-1-Facebook-v2-300x174.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"174\" srcset=\"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/01\/cropped-Banner-1-Facebook-v2-300x174.jpg 300w, https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/01\/cropped-Banner-1-Facebook-v2-768x445.jpg 768w, https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/01\/cropped-Banner-1-Facebook-v2-1024x593.jpg 1024w, https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/01\/cropped-Banner-1-Facebook-v2-150x87.jpg 150w, https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/01\/cropped-Banner-1-Facebook-v2-706x409.jpg 706w, https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/01\/cropped-Banner-1-Facebook-v2.jpg 1085w\" sizes=\"(max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Encara que h\u00e0gim observat el violent embat d&#8217;un temporal d&#8217;hivern, \u00e9s impossible imaginar-se les dimensions i la for\u00e7a que ha de tenir<span class=\"ellipsis\">&#8230;<\/span><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":3851,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[37],"tags":[],"class_list":["post-3854","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-historia","ca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3854"}],"collection":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3854"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3854\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3946,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3854\/revisions\/3946"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3851"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3854"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3854"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3854"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}