{"id":3847,"date":"2017-05-25T15:00:49","date_gmt":"2017-05-25T15:00:49","guid":{"rendered":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/?p=3847"},"modified":"2019-05-23T10:26:32","modified_gmt":"2019-05-23T10:26:32","slug":"la-arquitectura-sin-arquitectos-de-formentera-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/ca\/2017\/05\/25\/la-arquitectura-sin-arquitectos-de-formentera-2\/","title":{"rendered":"L&#8217;ARQUITECTURA SENSE ARQUITECTES DE FORMENTERA"},"content":{"rendered":"<p><strong>El lloc on construir la casa es triava evitant els terrenys aptes pel cultiu, en una posici\u00f3 dominant i generalment orientada a migjorn o llevant i protegit dels vents m\u00e9s freds.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Avui en dia les cases pageses que s\u2019han salvat dels afegits modernitzadors constitueixen un b\u00e9 que cal protegir i que est\u00e0 catalogat pel Consell Insular de Formentera.<\/strong><\/p>\n<p><em>Text: Josep Rubio | Fotografia: Pr\u00f3ximo Ferry<\/em><\/p>\n<p>Passejant pel camp descobrim les tradicionals cases de l\u2019illa, humils taques blanques en el paisatge, habitatges dispersos entre murs de pedra i camps de conreu que es troben enlla\u00e7ats a altres construccions auxiliars: corrals, forns, parets o aljubs. El repoblament de Formentera del segle XVIII, protagonitzat per eivissencs, explica les semblances de l&#8217;arquitectura a banda i banda dels Freus, tot i que a Formentera, les cases presenten una major senzillesa, una volumetria m\u00e9s simple i una menor escala de les edificacions.<\/p>\n<p>El m\u00e8tode constructiu que imper\u00e0 fins als anys seixanta del segle passat, quan l&#8217;arribada del turisme import\u00e0 nous models, estava regit per la intu\u00efci\u00f3 i l&#8217;experi\u00e8ncia de generacions, el que ha tingut com a resultat una casa que ha conjugat adaptaci\u00f3 a l&#8217;entorn, funcionalitat, mides adaptades a l&#8217;escala humana i una bona dosi de bellesa &#8220;involunt\u00e0ria&#8221;. Una mostra de la bona m\u00e0 de la construcci\u00f3 popular piti\u00fcsa \u00e9s l&#8217;inter\u00e8s que gener\u00e0 entre els arquitectes d&#8217;avantguarda de la primera meitat del segle XX, que trobaren a Eivissa i Formentera una mostra de racionalisme arquitect\u00f2nic &#8220;espontani&#8221;.<\/p>\n    <div class=\"ad ad-type-timetable ad-has-image\">\n      <div class=\"ad-wrapper\">\n        <a href=\"\/en\/ads\/url\/25\" rel=\"nofollow\" target=\"_blank\" style=\"background: url(\/en\/ads\/img\/25\/timetable?p=69e4820750963)\">\n                      <span class=\"title\">Trasmapi Club<\/span>\n            <span class=\"description\"><\/span>\n            <span class=\"ad-footer\"><\/span>\n                  <\/a>\n      <\/div>\n    <\/div>\n    \n<p>El lloc on construir la casa es triava evitant els terrenys aptes pel cultiu, en una posici\u00f3 dominant i generalment orientada a migjorn o llevant i protegit dels vents m\u00e9s freds. El proc\u00e9s de construcci\u00f3 comen\u00e7ava per una pe\u00e7a rectangular, el porxo, que t\u00e9 la cuina a un dels extrems.<\/p>\n<p>Aquesta estan\u00e7a complia en un primer moment totes les funcions: estar, emmagatzemar, cuinar i dormir. A continuaci\u00f3 s&#8217;aixecava una o m\u00e9s habitacions a la cara nord del porxo, que servien com a dormitoris. El proc\u00e9s es podia completar amb una enramada de branques de pi a la cara sud, que protegeix l&#8217;entrada del porxo i que a la llarga fou substitu\u00efda per porxades d&#8217;obra.<\/p>\n    <div class=\"ad ad-type-timetable ad-has-image\">\n      <div class=\"ad-wrapper\">\n        <a href=\"\/en\/ads\/url\/116\" rel=\"nofollow\" target=\"_blank\" style=\"background: url(\/en\/ads\/img\/116\/timetable?p=69e4820750963)\">\n                      <span class=\"title\">Consell Insular - Zona Blava<\/span>\n            <span class=\"description\"><\/span>\n            <span class=\"ad-footer\"><\/span>\n                  <\/a>\n      <\/div>\n    <\/div>\n    \n<p>Els murs de la casa moltes vegades s&#8217;aixecaven directament des de la superf\u00edcie, sense fonaments, i es constru\u00efen amb pedres calc\u00e0ries i mescla de cal\u00e7 i \u00e0rids, formant dues parets que es reomplien amb pedres i terra. Els murs solen anar emblanquinats amb morter de cal\u00e7, el que a m\u00e9s d&#8217;embellir ofereix una funci\u00f3 protectora per la seva capacitat impermeabilitzant. El terra era de llosa de pedra o trespols de mescla i la coberta era plana. Es feia amb j\u00e0sseres i bigues de savina o pi, un entrebigat de fusta de savina anomenat teixell, una capa de posid\u00f2nia seca i dues m\u00e9s, una amb terra de sitja i l\u2019altra d\u2019argila. Ara b\u00e9, les cobertes tendiren a transformar-se al segle XIX, quan s&#8217;import\u00e0 a les Piti\u00fcses la teula. La falta d&#8217;argila a Formentera i la manca d&#8217;homes que poguessin portar a terme el labori\u00f3s manteniment del terrat pla condu\u00ed a la prevalen\u00e7a de les teulades amb dos vessants.<\/p>\n<p>Les cases de volumetria humil, creixement modular a la mida de les necessitats de la fam\u00edlia i l&#8217;adaptaci\u00f3 a l&#8217;entorn defineixen l&#8217;exist\u00e8ncia del formenterer pretur\u00edstic, auster i expert en aprofitar els escassos recursos de l\u2019illa. Avui en dia les cases pageses que s\u2019han salvat dels afegits modernitzadors constitueixen un b\u00e9 que cal protegir i que est\u00e0 catalogat pel Consell Insular de Formentera.<\/p>\n    <div class=\"ad ad-type-timetable ad-has-image\">\n      <div class=\"ad-wrapper\">\n        <a href=\"\/en\/ads\/url\/117\" rel=\"nofollow\" target=\"_blank\" style=\"background: url(\/en\/ads\/img\/117\/timetable?p=69e4820750963)\">\n                      <span class=\"title\">Waital<\/span>\n            <span class=\"description\"><\/span>\n            <span class=\"ad-footer\"><\/span>\n                  <\/a>\n      <\/div>\n    <\/div>\n    \n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El lloc on construir la casa es triava evitant els terrenys aptes pel cultiu, en una posici\u00f3 dominant i generalment orientada a<span class=\"ellipsis\">&#8230;<\/span><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":3845,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[37],"tags":[],"class_list":["post-3847","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-historia","ca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3847"}],"collection":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3847"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3847\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5007,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3847\/revisions\/5007"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3845"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3847"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3847"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/proximoferry.brikkelt.nl\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3847"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}